El que ens estalvien les vacunes (entre d’altres)

La vacunació massiva contra la COVID-19 té un impacte molt positiu tant per al sistema sanitari com per al conjunt de la societat: a Catalunya ha evitat casos greus, morts, seqüeles i sobrecàrrega assistencial i econòmica al sistema públic de salut. Aquest estudi conclou que, des de l’òptica econòmica, la campanya de vacunació és àmpliament cost-efectiva i reforça els arguments en favor de la pertinència d’adoptar mesures que afavoreixin la universalitat de les campanyes de vacunació.

Lectures 400
Temps de lectura4 minuts

En tots els països la vacunació massiva contra la COVID s’ha traduït en una disminució de nous casos i, en conseqüència, de recursos sanitaris utilitzats i d’efectes adversos sobre la salut: amb la població vacunada les onades són menys intenses i més curtes. Des de l’òptica de l’avaluació econòmica, alguns estudis han aproximat la seva cost-efectivitat amb resultats molt favorables a la vacunació, i suggereixen que poden reduir fins a un 60% la despesa sanitària, evidència que va en línia amb els efectes d’altres vacunes, que a Espanya mostren estalvi net o ràtio de cost-efectivitat favorable. Només per a l’any 2020, a Catalunya, la pandèmia va motivar un increment de la despesa sanitària d’aproximadament un 20% (augment que no té en compte, entre d’altres, les despeses derivades de la campanya de vacunació, que tot just va començar el mes de gener de l’any següent). Com a la majoria de països s’ha dut a terme una vacunació per fases i s’han mobilitzat moltíssims recursos. A més de la intensa dedicació durant els estadis de més incidència del virus, la campanya ha suposat un esforç econòmic extra al sistema sanitari públic, però alhora ha fet disminuir la pressió assistencial de forma molt significativa.

Podem comparar els costos de la campanya de vacunació amb l’estalvi que ha implicat en termes de despesa i conseqüències en salut evitades? Mitjançant un excel·lent model realitzat pel grup de recerca BIOCOM, la combinació de dades epidemiològiques, d’ús de recursos sanitaris (hospitalitzacions, ingressos i defuncions per franges d’edat) i d’efectivitat de la vacuna comparant el període previ (segon semestre de 2020) amb el període d’estudi (primer semestre de 2021), permet obtenir una estimació del nombre de persones amb seqüeles, hospitalitzacions, ingressos a l’UCI, proves diagnòstiques i defuncions evitades. Sabem el que costen aquests recursos i podem monetitzar la mortalitat i morbiditat (pèrdues de salut) evitades per la vacunació.

Quant ens han costat les vacunes? Amb relació al cost de les dosis, segons una revisió de la literatura i pel consens dels autors, s’utilitzen els següents preus de referència: 15€, 20€, 7€ i 3,5€/dosi per a Pfizer, Moderna, Janssen i AstraZeneca, respectivament (és notable la manca de transparència de l’administració a l’hora de proporcionar dades oficials). Uns 13€/dosi de mitjana. Amb relació a la resta de costos, com ara el transport de vacunes, els recursos humans, els equipaments (neveres, carpes, mobiliari, material no mèdic, material mèdic), el lloguer de vehicles, la conservació i manteniment, el servei de neteja i el de seguretat, etc., es fa impossible identificar un cost de la campanya de vacunació de la COVID que sigui prou veraç; en canvi, es considera que el cost de dispensació de qualsevol altra vacuna (aquest sí, calculat a consciència, 35€) és la xifra que millor es pot aproximar al cost real. Sumat el cost de l’injectable abans esmentat, uns 48€/dosi.

Quin és el resultat d’aquesta diferència? L’estalvi s’aproxima a 164€/dosi (68€ des del punt de vista del sistema sanitari, és a dir, tenint en compte només els efectes sobre el pressupost del Departament de Salut). Restat el cost de la vacunació, el benefici s’aproxima a 116€ i 19€, respectivament. Amb la perspectiva del sistema sanitari, la ràtio benefici/cost és de 1,4; si a més es té en compte la monetització de la reducció de mortalitat i morbiditat (perspectiva social), aquesta ràtio s’incrementa fins a 3,4.

Beneficis i costos de la campanya de vacunació

EscenariRàtio B/C (perspectiva social)Ràtio B/C (perspectiva sistema sanitari)Benefici (estalvi-cost) per dosi administrada (perspectiva social, €)Benefici (estalvi-cost) per dosi administrada (perspectiva sistema sanitari, €)
1 Base; efectivitat mitjana3,41,4116,6719,93
2 Baixa efectivitat vacunes2,71,282,819,75
3 Alta efectivitat vacunes4,11,6150,5230,10

És clar que aquesta anàlisi té diverses limitacions. Amb relació al model epidemiològic: primer, sobre l’eficàcia de les vacunes de la COVID-19, el model estima els casos evitats per efecte directe de la vacunació, però en la realitat cada cas potencialment evitat hauria pogut donar lloc a una nova cadena de transmissió i, per tant, els resultats podrien ser encara més favorables a la vacunació; segon, cal tenir en compte que en el període comparatiu (segon semestre de 2020) enfront del període d’estudi (primer semestre de 2021), les variants dominants al territori han esdevingut més infectives. Amb relació al model econòmic: primer, l’aproximació de tipus “microcostos” no té en compte els impactes macroeconòmics com l’estalvi derivat d’evitar un tancament de l’economia del territori; segon, no es disposa d’una font oficial amb relació als costos per dosi de les vacunes; tercer, seria raonable ajustar els costos per les dosis que caducaran sense ser injectades (el 5,6% de dosis comprades encara no han estat injectades); quart, resta per avaluar el cost per a la salut de la ciutadania (i, en conseqüència, per al sistema sanitari públic) del possible infradiagnòstic derivat del tancament obligatori.

Tot i així podem concloure, amb prou elements de judici, que la campanya de vacunació massiva contra la COVID és cost-efectiva. Des de la perspectiva social, la majoria de l’estalvi prové de la monetització de la reducció en mortalitat i casos amb seqüeles, tot i que la intervenció és igualment àmpliament cost-efectiva des del punt de vista del sistema sanitari. Es conclou que, des de l’òptica econòmica, la campanya de vacunació té alts retorns socials: vacunar-se és, també, un exercici de responsabilitat col·lectiva a nivell pressupostari.


Aquest text fa referència a l’article A Cost–Benefit Analysis of COVID-19 Vaccination in Catalonia, elaborat per Francesc López, Martí Català, Clara Prats, Oriol Estrada, Irene Oliva, Núria Prat, Mar Isnard, Roser Vallès, Marc Vilar, Bonaventura Clotet, Josep Maria Argimon, Anna Aran, i Jordi Ara.


La imatge de capçalera pertany a Bicanski (Pixnio)

About Post Author

Francesc López Seguí

Economista de la Salut, actualment Adjunt a la Direcció d'Estratègia Assistencial a la Gerència Territorial Metropolitana Nord de l'Institut Català de la Salut. És Doctor en Biomedicina per la Universitat Pompeu Fabra, on també hi col·labora com a professor associat.

No et perdis cap publicació

Rebràs un correu setmanal amb les últimes novetats del blog. No enviem correu brossa (però comprova'n la safata)!

guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
Veure tots els comentaris