El turisme massiu, com el que per exemple rep el centre històric de Barcelona, és una exemple paradigmàtic de fracàs de la mà invisible. La raó són les externalitat negatives, costos no tinguts en compte pels que ofereixen o compren serveis turístic. El resultat és un excés de turisme respecte el que seria socialment òptim i una dinàmica perversa. Per revertir la situació caldria una intervenció pública ferma i decidida que hi posés fre, limitant efectivament el volum de turistes que visiten una ciutat concreta a una xifra on els perjudicis per externalitats negatives fossin assumibles.
La pandèmia i el mercat de lloguer turístic a Barcelona
En aquest article exposarem com la caiguda d’arribades de turistes deguda a la pandèmia COVID-19 ha afectat el mercat del lloguer turístic a la ciutat de Barcelona l’any 2020. Espanya...
Obrir o tancar els hotels durant la COVID-19: el paper de les multinacionals
Una Barcelona amb l’aeroport buit, sense creuers i amb els hotels tancats hauria semblat completament surrealista a final del 2019, any en què el turisme va batre tots els rècords...
Són més rics els municipis turístics?
La contribució de l’especialització turística al creixement econòmic d’un territori és innegable, especialment en zones perifèriques o rurals. Però genera més renda una especialització turística o una d’industrial? Utilitzant dades agregades de renda i d’especialització turística, presentem una evidència descriptiva (en termes de correlacions) sobre si els municipis catalans més turístics tenen una renda més alta o més baixa que els no turístics.