El benestar de la població depèn de l’evolució del poder adquisitiu dels salaris. En el cas català els salaris han augmentat menys que els preus i s’ha perdut poder adquisitiu durant les últimes dècades. Una negociació salarial descentralitzada i un salari mínim que atengués als diferencials de nivell de preus entre comunitats autònomes corregiria les diferències de poder adquisitiu, i a més augmentaria les taxes d’ocupació dels territoris amb menys productivitat.
En aquesta entrada oferim una sèrie d’indicadors sobre l’evolució de bretxes de gènere al mercat de treball català durant els últims 15 anys. En analitzar les bretxes, pararem una atenció especial als individus que tenen fills menors de 15 anys convivint a casa. A més, farem un breu repàs de l’evidència empírica disponible sobre quines possibles polítiques de conciliació de la vida laboral i familiar podrien ajudar a reduir aquestes bretxes al mercat de treball.
Arrel del Premi Nobel d’Economia d’aquest any, en aquesta entrada l’economista Miquel Puig ens parla del salari mínim i la seva relació amb l’ocupació. Posa de manifest la inconsistència del fonament teòric que vincula el salari mínim amb l’ocupació via la productivitat del treball i proposa que la mesura dels diferents salaris mínims es faci en relació amb la productivitat del treball, és a dir, al PIB per hora treballada. Això és el que argumenta al seu nou llibre titulat “Els salaris de la ira” (2021).
És possible combatre els efectes negatius de la covid-19 al mercat laboral català? Encara és aviat per tenir resposta a aquesta pregunta però l’aprenentatge de polítiques que funcionen en serà segur una de les claus. En aquest sentit, aquest article presenta l’avaluació d’impacte del Programa d’Ocupació a la Indústria Local, una política activa d’ocupació de la Diputació de Barcelona que pot oferir evidència de polítiques per reactivar l’economia i pal•liar aquests efectes negatius.
En aquesta entrada els autors argumenten que tenir filles – a diferència de fills – està relacionat amb unes actituds del pare sobre les normes socials de gènere menys tradicionals. El resultat contribueix al debat sobre si les normes socials canvien només a llarg termini o bé poden canviar durant la vida d’una persona. Donat que les normes socials influeixen en el comportament de les persones, és important saber si poden canviar i com.
La taxa d’atur no inclou les persones desocupades que volen treballar però no busquen feina. Tampoc té en compte la infrautilització de la força de treball que suposa la parcialitat involuntària. L’article ofereix una imatge més completa del mercat de treball mitjançant mesures alternatives a l’indicador oficial.
La immigració i els seus possibles efectes sobre l’ocupació, la criminalitat o la salut continuen sent una preocupació important en molts països desenvolupats. En aquesta entrada, la Cristina Bellés Obrero i coautors analitzen l’efecte de les entrades i sortides de població immigrant sobre la seguretat en el lloc de treball.
