Lectures 162
Temps de lectura5 minuts

La recent reforma laboral ve acompanyada d’un ampli menú de formes contractuals que possiblement reduiran la taxa de temporalitat, però tenen encara un resultat incert sobre la contractació i l’estabilització de l’ocupació.

L’avaluació de la recent reforma laboral, especialment pel que fa a les mesures sobre contractació, presenta alguns problemes, algun potser insalvable, que en dificulten una avaluació adequada, ja que es concatena en el temps amb la convulsió creada per la pandèmia del covid, ara seguida per una robusta recuperació del nivell d’ocupació previ a la pandèmia.

La reforma 

Els canvis que va introduir la reforma laboral en les formes de contractació són diversos i importants, el principal dels quals és l’eliminació del contracte d’obra i servei i altres formes de contractació temporal prèvies, que són substituïdes per formes de contractació temporal molt restringides en el temps i les causes. 

En concret la reforma obre les següents alternatives de contractació indefinida i temporal per a les empreses: 

(i) Contracte indefinit ordinari, relació laboral continuada de finalització incerta amb cost per acomiadament de 20-33 dies per any treballat. 

(ii) Contracte fix discontinu, relació laboral estacional i de finalització incerta amb cost per acomiadament de 20-33 dies per any treballat.

(iii) Contracte indefinit adscrit a obra de construcció, relació laboral continuada que s’acaba amb la finalització de l’obra o projecte, amb un cost per acomiadament del 7% dels conceptes salarials de conveni, que equival aproximadament a 20-25 dies per any treballat.

(iv) Contractació a través d’ETT per a necessitats puntuals o d’una certa durada; l’ETT pot contractar fent servir el contracte fix discontinu.

(v) Contracte temporal per circumstàncies de la producció, relació laboral temporal de com a molt 6 mesos (12 mesos si ho autoritza el conveni) amb un cost per acomiadament de 12 dies per any treballat.

(vi) Contracte temporal de substitució, relació laboral temporal de substitució d’un treballador de baixa o de cobertura de vacant, d’un màxim de 3 mesos, amb cost per acomiadament de 12 dies per any treballat.

(vii) Contracte temporal en alternança per a la formació, relació laboral temporal d’entre 3 mesos i 2 anys, en què l’empresa té l’obligació de formar el treballador durant una part de la seva jornada laboral, amb cost per acomiadament nul.

(viii) Contracte temporal en alternança per a pràctica professional, relació laboral temporal per a joves sense experiència, amb una durada màxima de 12 mesos i sense cost d’acomiadament.

Com veiem, un ampli menú d’opcions —acompanyat de canvis en la causalitat de contractes i canvis en la penalització pel recurs a la rotació excessiva— que, encara que s’intueix que reduirà notablement la taxa de temporalitat, condueix a un resultat encara incert en termes de contractació i estabilitat de l’ocupació. 

Aspectes positius

Atès que la reforma laboral porta ja uns mesos activa tenim alguns indicis de quins són els seus efectes. En primer lloc (vegeu la figura 1), l’aspecte més destacable és la substitució d’un gran nombre de contractes temporals, els d’obra i servei, per permanents, especialment —però no només— fixos discontinus, que ofereixen un nivell de protecció més alt i que amb la nova normativa s’han més que duplicat (de 350.000 a 770.000 el maig de 2022). Efectivament, tal com s’observa en la figura 2, en els últims quatre mesos han augmentat les contractacions de caràcter fix i han disminuït notablement les de caràcter temporal. En paral·lel, la taxa de temporalitat ha baixat gairebé vuit punts percentuals i no sols pel transvasament de contractació temporal a fixa discontínua, ja que aquesta només aporta una mica més de dos punts a la caiguda. 

Figura 1. Evolució del balanç contractació temporal vs. indefinida

Gráfico, Gráfico de líneas

Descripción generada automáticamente

Font: SEPE. Figura de Florentino Felgueroso, reproduïda amb el seu permís.

Figura 2. Variació entre 2019 i 2022 dels contractes registrats en el primer trimestre (gener-març) i a l’abril, per tipus de contractes

Gráfico, Gráfico en cascada

Descripción generada automáticamente

Font: SEPE. Figura de Florentino Felgueroso, reproduïda amb el seu permís.

Cauteles

No obstant això, hi ha aspectes conjunturals que ens indueixen a ser cautelosos ja que la implementació de la reforma coincideix, i això malgrat una guerra incerta i una galopant inflació, amb un cicle econòmic alcista que es manifesta amb uns paràmetres del mercat de treball tremendament positius tant a Espanya com a Catalunya. Així, al maig, el nombre d’afiliats a la Seguretat Social a Espanya ha aconseguit el seu màxim històric (mig milió més que en l’etapa prèvia a la pandèmia) i l’atur registrat torna al nivell de 2008, per sota dels tres milions d’aturats. A Catalunya, les xifres també són molt positives, el nombre d’afiliats és de 3,5 milions, superant lleugerament el màxim del cicle previ (de 3,46 milions en el segon trimestre de 2007). D’altra banda, el nombre d’aturats registrats s’ha situat per sota de 350.000, la qual cosa correspon al nivell de setembre de 2008, tot i que encara està lluny del mínim registrat al maig de 2007 (244.000).1 Per tant, la millora de la contractació podria ser, almenys parcialment, un miratge, tant a Catalunya com a Espanya.

D’altra banda, la transformació de contractes temporals en fixos discontinus no implica necessàriament una millora en l’estabilitat de la renda o les hores treballades per al treballador. Especialment en les activitats econòmiques estacionals o intermitents es poden reproduir els mateixos patrons d’hores i períodes d’activitat que s’observaven amb la concatenació de contractes temporals. 

Concloent

Una major estabilitat de la renda induïda per la reforma i, per tant, la reducció de la incertesa vital, és avui dia una incògnita i per tant l’impacte de la reforma sobre les condicions laborals dels treballadors prèviament afectats per la contractació temporal ha de ser pres amb cautela. Serà especialment reveladora la valoració d’aquestes noves formes contractuals que facin els agents financers, especialment a l’hora de finançar el consum o un habitatge, i també, els propietaris d’habitatges a l’hora de garantir un lloguer.

1 Agraeixo a Raül Segarra per proporcionar-me l’accés a les dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu, del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya.

About Post Author

Sergi Jiménez

Professor de la Universitat Pompeu Fabra, de la Barcelona School of Economics i investigador de Fedea.

No et perdis cap publicació

Rebràs un correu setmanal amb les últimes novetats del blog. No enviem correu brossa (però comprova'n la safata)!

guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
Veure tots els comentaris