Lectures 204
Temps de lectura4 minuts

Les condicions laborals desfavorables poden tenir efectes molt negatius sobre la salut dels treballadors. Per exemple, l’exposició a l’alta tensió, és a dir, a patir una demanda i exigència laboral fortes combinades amb poca autonomia i baix poder de decisió i influència sobre la feina, poden perjudicar greument el benestar dels treballadors. Aquesta problemàtica està en augment. Avui en David Moriña ens fa un excel·lent recull d’aquesta evidència.

Des de la segona meitat del segle XX es coneix la relació entre l’exposició als riscos psicosocials en l’entorn laboral (qualsevol risc laboral relacionat amb la gestió, el disseny i l’organització del treball, i també relacionat amb el context econòmic i social del treball) i patologies cardiovasculars o mentals com ara l’ansietat, l’angoixa i la depressió, malgrat que aquestes exposicions no van començar a mesurar-se sistemàticament fins a final del segle passat. En els darrers vint anys investigadors danesos han desenvolupat el qüestionari Copenhagen Psychosocial Questionnaire (CoPsoQ), que és el que es fa servir actualment degudament actualitzat i adaptat a les diferents realitats laborals, econòmiques i socials dels diferents països. 

Segons una enquesta realitzada entre abril i maig de 2020 (Salas-Nicás et al., 2020), s’ha produït un augment significatiu en la inseguretat laboral, en particular, el 40% dels enquestats reconeix tenir por de perdre la feina i un 30% declara que té por de tenir dificultats per trobar-ne una altra. A més, aquest augment en la inseguretat és superior entre els treballadors que tenen dificultat per cobrir les seves necessitats amb el salari. Una de les problemàtiques que presenten una associació més estreta amb el risc de patir una malaltia cardiovascular és l’anomenada alta tensió, és a dir, patir una demanda i exigència laboral molt fortes combinades amb poca autonomia i baix poder de decisió i influència sobre la pròpia feina. Segons es reflecteix en la citada enquesta, l’exposició a l’alta tensió s’ha duplicat entre 2015 i 2020. De fet, un estudi que inclou treballadores i treballadors de tots els països de la Unió Europea (Eurofound, 2019) conclou que la proporció de casos de malaltia cardiovascular atribuïble a l’exposició a l’alta tensió a Espanya és gairebé del 5% i la proporció de casos de malaltia mental atribuïble a l’alta tensió arribaria gairebé al 19%. Dit d’una altra manera, si s’evités l’exposició de la població treballadora a aquest risc laboral específic, es podria reduir la prevalença de malalties mentals fins en un 19%. Si bé és cert que alguns indicadors d’exposició a riscos psicosocials havien millorat lleugerament en els darrers anys segons alguns estudis (Utzet et al., 2021), l’Estat espanyol ha estat assenyalat com el país de la Unió Europea amb pitjor valoració amb relació a la inseguretat laboral (Eurofound, 2019), i la pandèmia ha agreujat encara més aquesta situació.

Un resultat molt revelador de l’enquesta Condiciones de trabajo, inseguridad y salud en el contexto del COVID-19 (Salas-Nicás et al., 2020) és també que un de cada tres treballadors i treballadores considera que la seva salut ha empitjorat durant la pandèmia, i més de la meitat del total es troba en risc de patir mala salut mental, pràcticament el doble del 2015. Com a conseqüència, observem que si abans de la pandèmia s’estimava en un 9,5% la proporció de treballadors que requerien dispensació de tranquil·litzants o somnífers, aquesta enquesta eleva aquesta proporció fins al 21,5% durant la pandèmia, dels quals un 12% serien nous consumidors d’aquests fàrmacs. És especialment preocupant que l’increment més gran s’observa entre les persones més joves, que passen d’un percentatge del 4,7% del 2015 al 16,6% durant la pandèmia. Aquests canvis en les condicions de treball durant la pandèmia de Covid-19 han sigut transversals però no equitatius: la major part de l’impacte l’han rebut treballadores i treballadors de primera línia (no només sanitaris sinó també personal de neteja, de botigues d’alimentació, etc.) i també de forma molt desigual, ja que han afectat més les dones i els treballadors amb baixa qualificació. En aquest sentit, des d’una perspectiva de gènere, destaca el fet que les dones tenen més contractes temporals, pitjors salaris, i des de la perspectiva de l’exposició a riscos psicosocials, les treballadores de primera línia estan més exposades a l’alta tensió i a l’alta demanda emocional a la feina que els treballadors (homes) de primera línia. En general, tant a primera línia com a la resta d’ocupacions, les dones reporten tenir pitjor salut en comparació als homes (Utzet et al., 2022). Les pitjors condicions laborals i d’ocupació de les dones de primera línia s’atribueixen en aquest estudi al menysteniment i l’increment de la precarietat en moltes ocupacions altament feminitzades, com s’ha vist en la literatura fins i tot anteriorment a la pandèmia.

About Post Author

David Moriña

David Moriña és doctor en Matemàtiques. La seva àrea d'interès se centra en el modelatge estadístic aplicat a les Ciències de la Salut, especialment en el tractament i anàlisi de dades longitudinals. Actualment és professor visitant del Departament d'Econometria, Estadística i Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona i combina la seva activitat investigadora amb la docència de diverses assignatures de grau i postgrau relacionades amb l'Estadística i la modelització.

No et perdis cap publicació

Rebràs un correu setmanal amb les últimes novetats del blog. No enviem correu brossa (però comprova'n la safata)!

guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
Veure tots els comentaris