El Pla Pilot, instrument per a avançar en la implantació d’una Renda Bàsica Universal

Un pla pilot és la millor manera d’avaluar el potencial d’implantar una renda bàsica universal a Catalunya? La incondicionalitat, individualitat, universalitat, estabilitat i periodicitat d’una RBU, així com els efectes més enllà dels individus beneficiaris, fan que els autors defensin que és la millor alternativa disponible.

Lectures 582
Temps de lectura6 minuts

Fa uns mesos en aquest blog es va publicar una entrada on s’argumenta que el Pla Pilot de Renda Bàsica Universal (RBU) de Catalunya anunciat a final del 2021 no seria gaire útil per a entendre i extrapolar els efectes que tindria una RBU implantada a Catalunya. L’autor planteja l’estudi del comportament de guanyadors de loteria com a experiment natural per a analitzar els efectes que podria tenir una hipotètica RBU. 

Tal i com s’explica a l’entrada, implantar una RBU modificaria completament el disseny de l’estat del benestar. La proposta principal a Catalunya suposa que la RBU substituiria una part considerable del sistema públic de prestacions actual, i que el sistema fiscal hauria d’augmentar la seva progressivitat per tal que el cost net de la política es concentrés en el 20% de la població més rica (Arcarons, Raventós i Torrens, 2017). La implementació d’una RBU seria un canvi de paradigma social amb unes conseqüències de gran abast i a llarg termini.

És cert que un pla pilot de dos anys no pot preveure els efectes d’aquests canvis, però tampoc es podria preveure monitoritzant guanyadors de loteria. La qüestió de la complexitat del testatge de la RBU rau en la seva pròpia definició: és individual, incondicional i universal. Segons aquests principis, que constitueixen l’essència de la RBU, testar-la perfectament es fa impossible a causa del problema fonamental de la inferència causal, que implicaria aplicar universalment la Renda Bàsica (atorgar-la a tothom) però no a una part de la població perquè actuï com a grup de control. Tot i això, l’intent per a simular de la forma més fidedigna possible com seria l’aplicació de la RBU i veure així els seus possibles efectes genera un debat entre dues posicions metodològiques amb les quals afrontar aquestes limitacions. Una és la que recolza els experiments aleatoritzats (plans pilot) i una altra els experiments naturals (anàlisi de guanyadors de loteria). Tant els uns com els altres tenen crítiques totalment argumentades, principalment a causa de la primera reflexió de la impossibilitat de testar una política pública amb les característiques de la RBU. Tot i així, a Catalunya es proposa la posada en marxa d’un pla pilot per diferents motius que el diferencien de l’experiment natural. 

En els últims anys s’han dut a terme alguns plans pilot que han avaluat, sobretot, els beneficis de la RBU en els àmbits individual i/o familiar i generalment s’observen efectes positius sobre la pobresa, la salut o l’educació (Gibson, Hearty i Craig, 2018; Hasdell, 2020). No obstant això, la gran majoria de plans pilot s’han centrat en persones desocupades (Finlàndia), en famílies vulnerables (Barcelona) o en individus amb ingressos baixos (Ontàrio), entre altres situacions de precarietat. Què passaria, però, si el conjunt de persones d’una comunitat o un territori tingués dret a rebre una quantia monetària bàsica? Per una banda, una de les defenses dels plans pilot com a millor mètode és que s’assemblen més als conceptes que hi ha al darrere de la RBU: la universalitat és una de les característiques més importants de la proposta des del punt de vista de la llibertat republicana (Bertomeu i Raventós, 2021). Alguns dels avantatges que esgrimeixen els defensors de la mesura només tenen lloc quan tothom la rep, com la no estigmatització de la pobresa. En aquest sentit, el Pla Pilot de RBU de Catalunya vol contribuir, sobretot, a l’evidència dels efectes que es donen en l’àmbit comunitari i socioeconòmic agregat i en l’àmbit institucional quan tota la població d’un territori té el dret a percebre una quantitat monetària bàsica i incondicional. Alguns d’aquests efectes podrien ser canvis en la demanda de serveis socials, augment de la participació social, cooperativisme o associacionisme, entre d’altres. Però, a més, també existeixen arguments metodològics a favor dels plans pilot que els fan més adients per a establir relacions causals d’una hipotètica aplicació de la RBU. 

En primer lloc, i tornant al fil dels principals components teòrics de la RBU (incondicionalitat, individualitat i universalitat), els plans pilot testen la individualitat, la incondicionalitat i, en el cas del de Catalunya, la forma més propera a observar la universalitat a través de la saturació d’un territori o uns territoris. En canvi, la proposta de realitzar un experiment natural monitoritzant els guanyadors de loteria deixa de testar la universalitat però, a més, i potser més definitori, la incondicionalitat. Si l’experiment es basa en individus guanyadors de loteria estaríem mesurant els efectes de la RBU tenint en compte una condició prèvia: ser comprador de loteria. El fet que els individus que participarien en aquest experiment fossin compradors de loteria els fa diferents de qui no en compra, ja que tendeixen a tenir trets de personalitat i sociodemogràfics diferenciats de la resta de persones (Coups et al., 1998; Barnes et al., 2011; Statman, 2019; Chagas et al., 2021). Aquest biaix de selecció podria afectar directament als efectes observats de l’experiment. 

La quantia de la loteria també és un motiu determinant pel qual un experiment natural no seria l’adient. Si el premi és una suma elevada s’anul·larien altres supòsits de la RBU, com són que s’atorgui de manera estable i periòdica en el temps i que sigui una quantia bàsica. Rebre una quantia d’una dimensió considerable d’un sol cop permet tenir més capacitat d’estalvi o d’inversió, quelcom que no es percep de forma tan elevada ni immediata amb la RBU. Si, d’altra banda, s’escullen participants de loteria en què els premis són similars a la RBU —atorgats periòdicament i en quanties més baixes— l’argument del biaix de selecció segueix sent rellevant.

Un altre punt positiu a nivell metodològic de fer un experiment aleatoritzat, com el que s’està dissenyant a Catalunya, i no un experiment natural és que en el primer la probabilitat de rebre el tractament (la RBU) que té cada individu és la mateixa, mentre que en el seguiment de guanyadors de loteria no és necessàriament així, atès que el nombre de bitllets comprats varia la probabilitat de guanyar-la (Peeters i Marx, 2006).

En definitiva, un experiment natural podria analitzar efectes sobre individus concrets (únics i que juguen a la loteria) i, a més, tindria un cost reduït, cosa que el fa econòmicament molt interessant. Malgrat això, el Pla Pilot de Renda Bàsica Universal de Catalunya no es vol centrar únicament en els efectes a nivell individual, com ja s’ha fet en altres llocs, ni en individus de perfils concrets (jugadors de loteria).

A més, i com a un dels punts diferencials del pla pilot de Catalunya, l’anàlisi de la universalitat és una gran oportunitat, però també un repte notable. Segons alguna investigació, la universalitat és un dels aspectes de la proposta de RBU que genera més controvèrsia en l’opinió pública (Rincón, 2021), però que “tothom la rep per igual” és una veritat a mitges. La proposta d’Arcarons, Raventós i Torrens (2017) és donar la mateixa quantitat de RBU a tothom i que aquests diners estiguin lliures d’impostos, però augmentant la progressivitat del sistema fiscal per a finançar-la, de tal manera que el cost real de la mesura recauria en la població amb rendes més altes. Quan s’explica això, el suport a la universalitat augmenta (Rincón, 2021). Un pla pilot amb saturació per a testar la universalitat també pot contribuir a fer pedagogia en aquest sentit.

En conclusió, i com s’ha posat de manifest, existeixen limitacions metodològiques i operatives importants però, tot i així, amb el pla pilot es podrien obtenir conclusions dels efectes causals de la implementació de la RBU, simulant al màxim com seria una aplicació real. La no disponibilitat d’alternatives d’anàlisi per a tal finalitat fa recomanable dur a terme el Pla Pilot de RBU de Catalunya, amb l’objectiu que serveixi d’instrument per a avançar en la implantació d’una Renda Bàsica Universal per a tota la població.

About Post Author

Guillem Castells Casanovas i Aida Martínez Tinaut

Aida Martínez Tinaut és analista de dades a l'Oficina del Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal, del Departament de la Presidència (Generalitat de Catalunya). Va estudiar el grau conjunt (UPF, UAM, UC3M) en Filosofia, Política i Economia. Compta amb el Màster en Anàlisi Política i Assessoria Institucional (UB) i el Títol d'Expert en Anàlisi de dades per a l'anàlisi política i la gestió pública (UB). Ha treballat en l’àmbit públic i privat en l’avaluació de programes, l'anàlisi de dades i l'elaboració d'informes amb mètodes quantitatius i qualitatius. Guillem Castells és economista a l’Oficina del Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal, del Departament de la Presidència (Generalitat de Catalunya). Compta amb el Títol d’Expert en Anàlisi de dades per a l’anàlisi política i la gestió pública (UB) i el postgrau en Anàlisi econòmica i filosòfico-política del capitalisme contemporani (UB). Anteriorment ha treballat com a analista de l’economia catalana al Departament d’Economia i Hisenda.

No et perdis cap publicació

Rebràs un correu setmanal amb les últimes novetats del blog. No enviem correu brossa (però comprova'n la safata)!

guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
Veure tots els comentaris