La relació política entre Catalunya i Espanya pot configurar-se en diferents escenaris, amb implicacions econòmiques i financeres per a Catalunya i la Generalitat. La Núria Bosch i la Maite Vilalta ens expliquen com el futur de les finances de la Generalitat de Catalunya dependrà de quins siguin aquests escenaris.
En l’entrada d’avui, Antoni Castells analitza els diferents escenaris de la relació entre Catalunya i Espanya. La característica substancial d’aquests escenaris és el grau d’autogovern que ofereix cada un d’ells, a nivell competencial, politicoinstitucional i financer. Els escenaris a considerar són quatre: el manteniment de l’statu quo, el federalisme, l’acord bilateral i la independència, gairebé tots ells amb diferents subescenaris. Castells analitza els efectes economicofinancers dels diferents escenaris i com es materialitzen en dues variables bàsiques: recursos de la Generalitat i variació del PIB.
En aquesta entrada, el Toni Rodon, professor de la UPF, analitza si els municipis de Catalunya on la segregació és més elevada tenen actituds polítiques diferents o voten diferent. L’anàlisi confirma que a Catalunya hi ha una relació negativa entre la segregació i el capital social, la qual cosa suggereix que a l’hora d’elaborar polítiques públiques cal focalitzar l’atenció en com es distribueixen els individus per l’espai. La recerca està finançada per la Fundació Catalunya-Europa en el marc de l’Ajut a la Recerca “Llegat Pasqual Maragall”.
En poc més de dos segles el sistema internacional d’estats ha passat de vint-i-tres a gairebé dos-cents membres, a raó de gairebé un nou estat cada any. Els autors exploren la diversitat de moviments per l’autodeterminació a Europa a partir d’una nova base de dades basada en els resultats electorals de les regions de tots els estats membres de la Unió Europea (amb l’afegit del Regne Unit) i una bateria d’indicadors regionalitzats sobre aspectes d’actituds polítiques, economia i societat.
En aquesta entrada, Carles Fivaller ens fa 5 cèntims sobre les sancions a Rússia arran de la seva invasió a Ucraïna. Ens detalla les sancions que s’estan aplicant i suggereix que aquestes, si bé faran mal a Rússia, estan majoritàriament dissenyades per deixar que Rússia segueixi venent petroli i gas natural a la resta del món, i per tant, no li fan mal allà on és més vulnerable.
L’independentisme va créixer de manera important a Catalunya des de l’any 2010. Les causes d’aquest realineament polític profund a la societat catalana no estan clares. Alguns autors proposen explicacions de caire econòmic. Una de les que han tingut més ressò és la de Thomas Piketty quan parla de la síndrome catalana, que explica el creixement de l’independentisme com un efecte de l’egoisme fiscal dels rics catalans, que volen escapar de les transferències interregionals. En aquest article repasso l’argument amb nova evidència, basada en dades provinents de les declaracions de renda. També poso a prova alguns dels mecanismes. Els resultats indiquen que una part substancial de la correlació entre renda i independentisme s’explica per factors no econòmics. A més, la relació no és lineal, i en el decil superior s’inverteix. Finalment, no observem les diferències esperades en preferències fiscals entre independentistes i no independentistes.
La independència de Catalunya pot produir un xoc en les finances públiques i les relacions comercials amb la resta d’Espanya i Europa. Fins a quin punt interioritzen els individus aquests costos i/o oportunitats a l’hora d’expressar les seves preferències per la independència? Donem resposta a aquesta pregunta amb una enquesta original duta a terme tot just abans de les eleccions de desembre de 2017, en un context de crisi política, austeritat fiscal i fuita massiva d’empreses. En aquest post destaquem tres resultats: la reacció del sector exportador, les preferències dels aturats de llarga durada i la credibilitat de l’acomodament fiscal amb una reforma constitucional.
