L’ecosistema de la informació depèn dels consumidors i els productors d’informació. La intel·ligència artificial (IA) ajuda els consumidors, perquè els permet accedir a la informació de manera més ràpida i còmoda. En lloc d’haver d’obrir molts llocs web o llegir textos llargs pel seu compte, ara poden obtenir en segons un resum o una resposta directa personalitzada. La informació es fa més accessible i menys costosa d’absorbir.
També ajuda els productors. La IA permet traduir textos, preparar esborranys, resumir documents, ordenar idees, fer presentacions, generar imatges o dissenyar webs. Tot això estalvia temps i redueix costos.
La conclusió sembla evident: gràcies a la IA, hauríem d’acabar vivint en una societat més ben informada. Però no és tan clar.
De fet, una de les idees centrals de la meva recerca conjunta amb Joseph E. Stiglitz, Premi Nobel d’Economia, és precisament aquesta: pel canvi d’incentius que genera aquesta tecnologia, és molt probable que la IA faci que la societat acabi menys informada. Per entendre per què, convé fer un pas enrere.
L’ecosistema de la informació abans de la IA
Simplificant molt, abans de la IA l’ecosistema funcionava d’una manera relativament senzilla. D’una banda, hi havia els productors de contingut –diaris, webs, revistes, periodistes o altres creadors d’informació–, que invertien temps i recursos a produir informació de qualitat. De l’altra, hi havia els consumidors, que hi accedien sovint de manera gratuïta o a un cost molt baix.
Què rebia cada part? Els consumidors obtenien informació útil. I els productors obtenien visites i ingressos, ja fos a través de publicitat, subscripcions o recollida de dades. És a dir, hi havia un intercanvi bastant clar: els productors creaven contingut, els consumidors el llegien, i aquestes visites ajudaven a finançar el sistema.
No era un sistema perfecte. Però, més o menys, funcionava. Hi havia un model de negoci que permetia sostenir, encara que fos imperfectament, la producció d’informació de qualitat.
Què canvia amb la IA?
Aquí és on apareix la paradoxa central. La IA, evidentment, ajuda. Però aquest és només el començament de la història.
El problema és que la IA no només fa més eficient la informació; també canvia els incentius de l’ecosistema informatiu. I els canvia en dues dimensions: en el model de negoci i en la qualitat del que es produeix.
Comencem pel model de negoci. Abans, encara que imperfectament, hi havia una relació bastant directa entre qui produïa la informació i qui la consumia. El lector entrava al diari, a la revista o al web, i aquesta visita ajudava a finançar la producció de contingut. Amb la IA, en canvi, entre el productor i el consumidor hi apareix un nou intermediari molt més potent. Aquest intermediari pot servir directament la informació a l’usuari.
Això fa la vida més fàcil al consumidor, però també implica que moltes vegades ja no cal visitar la font original. I si la resposta final arriba sense passar pel productor, aquest productor perd una part de les visites, en última instància, dels ingressos que sostenien la seva activitat.
Ara bé, aquí algú podria respondre: d’acord, però si la IA també redueix els costos dels productors, potser una cosa compensa l’altra. I aquí és on entra la segona dimensió, encara més important: la de la qualitat de la informació.
La IA no abarateix igual la producció de tota mena de contingut. Ajuda a produir informació bona, sí. Però on fa baixar els costos de manera més dràstica és en el contingut de baixa qualitat. Avui és molt més fàcil escriure textos aparentment correctes però buits de contingut, generar titulars cridaners i peces superficials. I, pitjor encara, també és molt més fàcil produir desinformació de manera deliberada.
Aquest és el punt clau. La IA no només fa baixar els costos, sinó que canvia els costos relatius. La informació de qualitat continua exigint investigació original, verificació, criteri, responsabilitat i reputació. En canvi, el contingut mediocre, superficial o directament fals es pot multiplicar a molt baix cost. Dit d’una altra manera: la IA pot ajudar a tothom a produir més, però ajuda especialment a produir soroll.
Un cop tenim en compte aquests nous incentius, l’ecosistema de la informació pot acabar en equilibris molt diferents. Els pitjors escenaris apareixen quan els consumidors tenen menys capacitat de filtrar la qualitat de la informació, quan la demanda per informació de qualitat és més feble i, sobretot, quan desinformar es torna molt barat.
Aquesta és precisament la idea que formalitzem Stiglitz i jo en un model teòric publicat a The Economics of Transformative AI, un llibre de la NBER sobre intel·ligència artificial. En un article posterior per als Digitalist Papers, una iniciativa de Stanford University, ens centrem justament en l’altra cara de la qüestió: quines polítiques i quins canvis institucionals poden ajudar a preservar un ecosistema informatiu sa.
Com ho podem solucionar?
Si el problema és que la IA debilita els incentius per produir bona informació i abarateix la informació dolenta, les solucions han d’anar en les dues direccions següents.
Primera, cal reforçar la producció d’informació de qualitat. Això vol dir buscar maneres perquè els sistemes d’IA remunerin millor els productors del contingut que utilitzen. També pot voler dir impostos digitals o producció d’informació pública.
Segon, cal fer més costosa la desinformació. Si mentir surt massa barat, n’hi haurà massa mentides. Aquí entren mesures de responsabilitat per a qui difon informació falsa, més exigència a l’hora de retirar continguts fraudulents i més transparència sobre com els algoritmes decideixen quin contingut es promociona i quin no.
En el fons, la idea és simple: si la tecnologia canvia els incentius en la direcció equivocada, la política pública ha d’ajudar a redreçar-los.
Mirant endavant
Tot això no vol dir que la IA estigui condemnada a empitjorar l’ecosistema informatiu. En el futur, la IA podria no ser només una eina per processar informació creada per altres, sinó també una eina capaç de generar coneixement nou i de gran qualitat.
Però el risc important és el camí fins allà. Avui, la IA ja està erosionant el model de negoci de molts productors d’informació, però encara no substitueix de manera clara la seva capacitat per generar informació original, rigorosa i fiable. I, si passa això, apareixerà una altra pregunta igualment important: qui controlarà aquestes eines i quines seran les regles del joc?
En definitiva, el repte no és només què pot fer la IA amb la informació, sinó quin ecosistema construïm al seu voltant.
Bibliografia
Stiglitz, Joseph E., i Ventura-Bolet, Màxim. (2025). The impact of AI and digital platforms on the information ecosystem. A Ajay A. Agrawal, Erik Brynjolfsson i Anton Korinec, The economics of transformative AI. University of Chicago Press.
Stiglitz, Joseph E., i Ventura-Bolet, Màxim. (2025). Information in the age of AI: Challenges and solutions. The Digitalist Papers, 2.
La imatge de capçalera pertany a Suzy Hazelwood de Pexels.
