L’impacte econòmic previst de la Copa Amèrica de Vela de Barcelona 2024

La Copa Amèrica es celebrarà aquest estiu a Barcelona. Júlia Bosch, Jaume Garcia i Carles Murillo fan una quantificació de l’impacte econòmic d’aquest esdeveniment.

Lectures 2527
Temps de lectura7 minuts

La competició

Des de la seva primera edició el 1851, la Copa Amèrica de vela s’ha convertit en un dels grans esdeveniments esportius a escala global. La repercussió mediàtica l’ha convertit en un espectacle seguit per molta gent, sigui presencialment com per televisió o per internet. Això fa que, per a les ciutats que aspiren a ser seus de la celebració de la Copa Amèrica, aquesta sigui una gran oportunitat per atraure visitants internacionals, desenvolupar iniciatives empresarials vinculades al sector nàutic, abordar determinades inversions en infraestructures beneficioses per a la ciutat, oferir una imatge moderna i positiva, i fomentar la pràctica esportiva i el coneixement del medi, amb el corresponent impacte en la seva economia. 

La Copa Amèrica, a més, és una competició esportiva amb un grau elevat de sofisticació tecnològica, que suposa una transferència de coneixement al sector esportiu i empresarial. L’audiència global a la darrera edició, celebrada a Auckland, va ser de 941 milions de persones, de les quals 70 milions van ser presencials. Els organitzadors esperen per a l’edició de Barcelona un seguiment per televisió que generarà un impacte econòmic de prop de 1.000 milions d’euros. 

Barcelona és la seu de la Louis Vuitton 37a Copa Amèrica de Vela (37AC) un cop superats tots els requisits tècnics de caire esportiu i de facilitat per al seguiment de la competició per part dels espectadors que exigeix l’organització. L’organitzador, l’empresa America’s Cup Events (ACE) va triar la ciutat de Barcelona com a seu de la 37AC. Barcelona i Catalunya es poden beneficiar d’un augment de la visibilitat de la marca ciutat i territori, de la presència d’espectadors vinguts de fora del país i de la dinamització del consum de béns i serveis relacionats amb l’estada dels equips i dels visitants (turistes, mitjans de comunicació, etc.) a la ciutat.

Es tracta també d’una competició singular pel seu format: el desafiament al guanyador de la darrera edició (el defensor, defender, que en aquesta ocasió és l’equip de Nova Zelanda) per part del guanyador de la copa Louis Vuitton Cup (una mena de conjunt de regates entre cinc equips que competiran per definir qui és l’aspirant, challenger). A més, Barcelona acollirà una regata preliminar, la Unicredit Youth America’s Cup (amb 12 equips participants) i la Puig Women’s America’s Cup (també reservada a 12 equips). La competició esportiva començarà el dia 20 d’agost i s’acabarà a final d’octubre de 2024 amb un total d’entre 115 i 135 regates.

Inversions i despeses associades a la 37AC

Les activitats amb impacte econòmic derivades de la 37AC són diverses: inversions en infraestructures i instal·lacions esportives, organització i gestió de la competició (i també de les altres proves que l’envolten), adequació de les zones per al seguiment de les regates, així com la dels establiments turístics, de restauració, comerç, transport i serveis a les empreses.

El volum de les inversions i la despesa en béns i serveis genera un impacte econòmic que ha estat objecte d’un estudi d’estimació de la magnitud (vegeu el cas de València de 2007). El nostre treball (podeu consultar-ne un resum més ampli), s’ha dut a terme de manera ex ante, és a dir, amb les xifres previstes de les inversions i despesa corrent de l’organització i equips, així com la despesa corrent esperada dels visitants. El càlcul estimatiu de la despesa total s’ha fet a partir de les taules input-output de Catalunya, amb una desagregació a 63 branques d’activitat i referides a 2016, que permet xifrar quin ha estat l’impacte directe, indirecte i induït, i expressar-ho en termes del valor de la producció, valor afegit brut, ocupació i ingressos fiscals. Les xifres obtingudes s’han actualitzat fent ús del deflactor del PIB per a l’economia catalana.

Figura 1. Despeses amb impacte (inversions i despesa corrent) segons origen (en milions d’euros)

Font: Elaboració pròpia.

Les fonts d’informació han estat els pressupostos d’organització i d’equips, facilitada per l’ens coordinador, és a dir, per la Fundació Barcelona Capital Nàutica, i les fonts oficials de turisme pel que fa a la despesa per persona i dia en aquest tipus d’esdeveniments, així com les estimacions de l’equip organitzador i la informació de l’edició celebrada a València l’any 2007. La despesa directa amb impacte d’organització a Catalunya s’estima en 194,9 milions d’euros, mentre que la dels equips és de 23 milions d’euros, un cop s’han deduït les despeses efectuades fora de Catalunya. Pel que fa a la despesa amb impacte dels visitants la xifra estimada és de 688,9 milions d’euros. Aquesta xifra inclou la despesa dels espectadors de fora de Catalunya, els que arribin de fora amb iots de luxe, els patrocinadors i els mitjans de comunicació, de nou, de fora de Catalunya. La xifra esperada de la despesa directa amb impacte és, doncs, de 1.114,8 milions d’euros. Destaca, com es pot veure, el fet que la despesa esperada dels visitants de fora de Catalunya representa gairebé el 62 % de tota la despesa directa amb impacte econòmic.

Impactes econòmics a curt i llarg termini

Les taules input-output de Catalunya permeten estimar l’impacte total (directe, indirecte i induït) que, en aquest cas, és de 2.284,6 milions d’euros en termes de producció i de 1.238,8 si s’expressa com a valor afegit brut. L’impacte directe agregat s’estima en 572,4 milions d’euros, mentre que l’impacte indirecte és de 295,4 milions d’euros. Finalment, s’ha estimat també l’impacte induït (371,1 milions d’euros) (taula 1). La importància de la despesa dels visitants es posa en relleu, com sol passar en aquest tipus de grans esdeveniments, veient que els 763,4 milions d’euros d’impacte total representen el 60 % de l’impacte total final (taula 1). Convé recordar que hi haurà visitants al llarg dels dos mesos de durada aproximada de la competició. 

Taula 1. Impacte total (directe, indirecte i induït) de la despesa sobre el VAB segons origen de la despesa (en milions d’euros)

Font: Elaboració pròpia.

L’impacte total suposa, a més, un total de gairebé 19 mil llocs de treball a temps complert i de 344,2 milions d’euros d’ingressos fiscals. 

La repercussió econòmica de la despesa amb impacte es reparteix de forma desigual segons els diferents sectors econòmics. En el cas de la 37AC les dades disponibles auguren que el 60,6 % de la despesa directa total anirà a parar al sector del comerç, transport i hoteleria. Si la distribució per sectors es mira des de la perspectiva de l’impacte total que genera la despesa amb impacte aleshores el percentatge que va a parar al comerç, transport i hoteleria és el 43,3 % del total.

Aquests resultats signifiquen que per cada euro de despesa d’organització amb impacte (siguin inversions o despesa en béns i serveis) es generen 6,35 euros de PIB i 1,77 euros d’ingressos fiscals. L’efecte multiplicador per cada euro d’aportació directa de les institucions que han contribuït a l’organització de la 37AC és de 18,67 euros de PIB i 97 llocs de treball a temps complet.

Conclusions

En definitiva, la 37AC, com sol passar amb tots els grans esdeveniments, genera xifres importants de despesa directa que, en aquest cas, s’estimen en 1.114,8 milions d’euros. L’impacte econòmic directe d’aquesta despesa per a Catalunya es tradueix en 572,4 milions d’euros, expressats en termes de valor afegit brut. L’impacte total esperat és de 1.238,8 milions d’euros de valor afegit brut.

A més dels impactes econòmics, la 37AC deixarà a Catalunya un “llegat blau” divers en forma de foment de la pràctica esportiva, en particular de la vela, un reforçament de la imatge de Barcelona com a referent en el món de l’esport i un desenvolupament de l’economia blava, que fomenti la innovació i l’emprenedoria amb un model de col·laboració publicoprivada, amb un decidit compromís per la sostenibilitat, amb el món cultural i artístic, i tenint en compte la ciutadania que s’espera que segueixi la competició de manera intensa i gratificant.


La imatge de capçalera pertany a Land Rover MENA de flickr.

About Post Author

Júlia Bosch, Jaume García i Carles Murillo

Júlia Bosch és llicenciada en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona i màster en economia per la Universitat de Pennsilvània. Ha treballat al Consorci de la Zona Franca, al servei d’estudis de la Caixa, al Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona i a l’Institut d’Estudis Territorials. Des de maig de 2012 exerceix com a professional liberal i és membre del Centre d’Estudis Sports_Lab de la Universitat Pompeu Fabra. Jaume García és doctor en Economia per la London School of Economics and Political Science, catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra des de 1991 i membre del Centre d’Estudis Sports_Lab de la Universitat Pompeu Fabra. És membre del Consell Català d’Estadística des de 2016. Ha estat president de l’Institut Nacional d’Estadística des de 2008 fins a 2011. Carles Murillo és doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona, catedràtic emèrit d’Economia Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), impulsor del Centre d’Estudis Sports_Lab de la UPF. Distinguished professor de la UPF Barcelona School of Management, fundador i director del Màster en Gestió Esportiva des de 2005 fins 2022. Actualment és president de la Sociedad Española de Economía del Deporte.

Authors

  • Júlia Bosch i Jou és llicenciada en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona i màster en economia per la Universitat de Pennsilvània. Ha treballat al Consorci de la Zona Franca, al servei d’estudis de la Caixa, al Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona i a l’Institut d’Estudis Territorials. Des de maig de 2012 exerceix com a professional liberal i és membre del Centre d’Estudis Sports_Lab de la Universitat Pompeu Fabra.

    View all posts
  • Jaume García Villar és doctor en Economia per la London School of Economics and Political Science, catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra des de 1991 i membre del Centre d’Estudis Sports_Lab de la Universitat Pompeu Fabra. És membre del Consell Català d’Estadística des de 2016. Ha estat president de l’Institut Nacional d’Estadística des de 2008 fins a 2011.

    View all posts
  • Carles Murillo Fort és doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona, catedràtic emèrit d’Economia Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), impulsor del Centre d’Estudis Sports_Lab de la UPF. Distinguished professor de la UPF Barcelona School of Management, fundador i director del Màster en Gestió Esportiva des de 2005 fins 2022. Actualment és president de la Sociedad Española de Economía del Deporte.

    View all posts
guest
0 Comentaris