A Catalunya hi ha més de 2.500 persones dormint al carrer. Lídia Pitarch ens fa 5 cèntims sobre el sensellarisme i algunes polítiques per a gestionar i mirar d’erradicar aquest problema social, tant a casa nostra com en altres indrets del món.
Vida social i felicitat en temps de crisi i de prosperitat a Catalunya
En Roger Fernandez-Urbano analitza la relació entre la satisfacció amb la vida social i la felicitat, i com va influir-hi la crisi econòmica de 2008. Ho fa a partir de l’enquesta del Panel de Desigualtats Socials a Catalunya, que permet una anàlisi dels mateixos individus al llarg del temps i controlar per variables individuals. Així, s’obtenen resultats previs i durant la crisi econòmica, i per a diferents grups de renda.
L’Impost sobre els habitatges buits: quin efecte ha tingut?
En aquesta entrada, Mireia Borrell Porta ens fa 5 cèntims sobre l’impacte de l’Impost sobre els habitatges buits aprovat l’any 2015 a Catalunya sobre el nombre d’habitatges buits, el preu del lloguer i el nombre d’habitatges cedits per a ús social. La intervenció està en línia amb mesures aprovades a diferents països europeus, però l’evidència internacional sobre la seva efectivitat és encara escassa. Els autors de l’informe d’Ivàlua troben que l’impost no ha tingut l’efecte esperat, i d’aquí en deriven algunes recomanacions.
Efectes dels impostos mediambientals en l’aviació: El cas de Catalunya
Valeria Bernardo, Xavier Fageda i Jordi Teixidó ens parlen en aquesta entrada sobre els efectes de l’impost mediambiental a l’aviació que es va aprovar a Catalunya l’any 2014. Troben que l’impost no ha tingut efectes sobre les emissions de nitrogen, el nombre de passatgers, vols i seients, i tipus d’avió. Els autors ho atribueixen al fet que el tipus impositiu és reduït, i suggereixen incrementar-lo, ja que és una mesura que pot permetre reduir la contaminació al menor cost possible i va en la línia de mesures similars aplicades en altres països europeus pioners en la implementació de polítiques mediambientals.
L’índex de progrés social a les regions europees: una imatge val més que mil paraules
Albert Busca i Albert Carreras analitzen l’índex de progrés social a les regions europees i les agrupen en deu grups (o clústers) de característiques similars. En molts casos els grups formats permeten reconèixer les fronteres estatals, tot i que s’observa un efecte capitalitat a un gran nombre de països. Espanya i Itàlia són comparativament poc homogenis pel que fa als patrons de progrés social que s’hi poden observar.
El capitalisme no funciona sense confiança
Està creixent el rebuig i la desconfiança cap al capitalisme? El darrer llibre d’en Jordi Gual, titulat “Confiar no tiene precio”, argumenta que és imprescindible recuperar la confiança de la gent per reconstruir el sistema econòmic i fer que contribueixi a la millora del benestar de tota la societat.
Qui té por de la congestió del trànsit?
Miquel-Àngel Garcia-López, Rosella Nicolini i José Luis Roig Sabaté exploren el paper de la congestió en les decisions de desplaçament. Utilitzant un estudi enfocat al servei de bus de Barcelona, els autors revelen les preferències dels usuaris i com les polítiques públiques poden promoure l’ús del transport públic.
Sobre la relació entre educació i sobrepès: què causa què?
Luis Díaz-Serrano i Alexandrina Stoyanova examinen la relació causal entre educació i sobrepès. Són els individus amb més estudis els que entenen millor els efectes adversos del sobrepès i l’obesitat i per tant tendeixen a adoptar uns hàbits de vida més saludables? O, al contrari, són els individus amb un pes normal els que tenen una probabilitat més alta d’assolir un nivell educatiu més alt?
Anàlisi del benestar subjectiu a Catalunya
Avui, a l’entrada 250 del blog, Ada Ferrer i Carbonell analitza el nou Indicador de benestar subjectiu de la Generalitat de Catalunya. El benestar és una prioritat central de les persones i per tant hauria de ser un dels objectius principals de qualsevol govern. Al llarg de les últimes dècades, les mesures de benestar percebut han guanyat importància arreu i s’han convertit en un indicador utilitzat per molts organismes internacionals i governs per fer un seguiment de l’evolució del benestar dels ciutadans en diversos països.