Quina és l’aportació de la mar a l’economia catalana?

En aquest treball Martín Alba i Susana Sáinz-Trápaga presenten els resultats principals de l’informe “L’economia blava a Catalunya” publicat recentment pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC). Combinant diferents fonts estadístiques i mètodes de ponderació, el treball permet dimensionar l’aportació econòmica dels sectors lligats a la mar a Catalunya en un 5,5% dels llocs de treball (gairebé 210.000 ocupats) i un 3,2% del valor afegit brut total generat a Catalunya. Amb aquestes dades Catalunya es posiciona com la setena economia amb més pes marítim de la UE.

Lectures 462
Temps de lectura5 minuts

La diversitat d’activitats que tenen lloc en el medi marí, la competència per l’espai i l’impacte sobre el medi fan imprescindible la coordinació entre les diferents polítiques sectorials implicades. Aquesta convicció ha estat el motor de la Política Marítima Integrada de la UE llançada el 2007, i de les posteriors comunicacions de la CE sobre l’economia blava, que tenen com a objectiu el desenvolupament intel·ligent, sostenible i inclusiu, i la creació d’oportunitats laborals en aquest àmbit que inclou totes les activitats que tenen lloc o estan relacionades amb la mar.

L’Estratègia Marítima de Catalunya, aprovada per Acord de Govern el 2018, compromesa amb les polítiques europees i amb l’Agenda 2030 de Nacions Unides, té l’objectiu de desenvolupar plenament el potencial de l’economia blava, garantint l’equilibri social i territorial, sobre la base d’uns ecosistemes sans, biodiversos i plenament funcionals que generin serveis a la societat.

Un dels desafiaments que es planteja dins l’esmentada Estratègia és el dimensionament de l’economia blava amb la finalitat de poder-ne analitzar el pes i l’evolució, i proporcionar dades comparables a les d’altres territoris. Amb aquesta finalitat s’ha desenvolupat una aproximació metodològica basada en la implementada en l’Informe anual EU Blue Economy Report (EUBER, Comissió Europea, 2022), que aporta els fonaments metodològics d’estimació a nivell nacional, amb les adaptacions necessàries per a l’estimació del pes econòmic dels sectors vinculats a l’economia blava a Catalunya.

L’objectiu principal és l’estimació del pes econòmic dels sectors vinculats a l’economia blava a Catalunya. Per a complir aquest objectiu principal cal, en primer lloc, delimitar conceptualment l’economia blava en termes d’activitats econòmiques, definir les magnituds a estimar —normalment xifra de negocis, valor afegit brut (VAB) i una o diverses mesures de l’ocupació—, analitzar les fonts de dades disponibles i definir la metodologia a aplicar en les estimacions realitzades. 

Donada la complexitat d’estimar quina part d’una activitat econòmica s’ha d’imputar a l’activitat marítima, així com la necessitat de coherència metodològica amb les macromagnituds del total de l’economia, la solució metodològica òptima s’hauria de plantejar mitjançant la construcció d’una comptabilitat satèl·lit, tal com han fet alguns països, com ara els Estats Units i Portugal. 

L’absència d’un marc metodològic definit en l’àmbit estadístic europeu per a avançar en una comptabilitat satèl·lit obliga a plantejar aquest objectiu en una segona fase i iniciar aquesta primera etapa exploratòria i d’anàlisi amb la delimitació d’aspectes més bàsics des d’un punt de vista metodològic, de manera que esdevé una oportunitat per fer una auditoria sobre les fonts disponibles i la seva idoneïtat. 

La delimitació de l’economia blava

L’economia blava fa referència a tots els sectors i activitats econòmics vinculats a la mar. Aquests sectors són identificats en l’esmentat informe tal com es mostra a la taula 1. D’acord amb aquesta taula formen part de l’economia blava (i disposen d’informació suficient) cinc grans sectors i deu subsectors.

Taula 1. Sectors, subsectors i activitats que conformen l’economia blava a Catalunya (EUBER)

**ncaa: No classificats en altres apartats.

Font: Elaboració pròpia en base a Comissió Europea (2022)

Ara bé, moltes de les activitats econòmiques incloses en l’economia blava no destinen el 100% de la seva producció a activitats marítimes i cal obtenir informació desagregada de les activitats vinculades amb la mar. Per exemple, en el cas de Catalunya, en els sectors industrials manufacturers, la ponderació es realitza amb l’explotació estadística de les microdades de l’enquesta industrial de productes (Idescat-INE). El detall d’aquesta estadística permet obtenir el pes percentual de la producció de productes objectiu sobre el total de l’activitat en qüestió. 

El sector més crític en el mesurament de l’economia blava és el relacionat amb el turisme marítim. De fet, en alguns estudis s’exclou de l’anàlisi ja que suposa un percentatge molt elevat del sector. Així ocorre en la Conta Satélite do Mar (Institut Nacional d’Estadística de Portugal, 2020) per a la Regió Autònoma de Madeira, on el turisme aglutina gairebé el 80% del VAB generat per l’economia blava d’aquest territori. Per al cas del turisme marítim, l’informe de la Comissió Europea també desenvolupa un mètode específic utilitzant el pes de les pernoctacions hoteleres en zones costaneres sobre el total de la Comunitat Autònoma (en el cas de Catalunya és del 56,4% l’any 2019).

Catalunya és la setena economia europea amb més pes marítim

Els sectors econòmics que integren l’economia blava catalana generen un VAB de 7.304,9 milions d’euros (2,6% superior a l’any anterior), que representen el 3,2% del VAB total generat a Catalunya. Aquesta participació situa Catalunya com la setena economia europea amb més pes marítim. A més, aquests sectors generen un total de 209.278 llocs de treball directes (2,4% superior a l’any anterior), la qual cosa representa un 5,5% del total de persones ocupades a Catalunya. Finalment, quant a volum de negocis, els sectors marítims aporten conjuntament una xifra de negocis de 25.170,7 milions d’euros (7,6% superior a l’any anterior), cosa que representa un 5,4% de la producció total de Catalunya. 

Els principals subsectors econòmics per la seva dimensió són: el turisme marítim (69% del VAB i 81% de l’ocupació); les activitats portuàries (12% del VAB i un 5% de l’ocupació); els recursos marins vius (10% del VAB i un 8% de l’ocupació), i el transport marítim (8% del VAB i un 5% de l’ocupació). Finalment, els sectors amb més creixement interanual de l’ocupació són: la construcció naval (+15,8%), el transport marítim (+7,9%) i els recursos marins vius (+3,5%).

Taula 2. Volum de negocis, valor afegit brut i ocupació dels sectors de l’economia blava a Catalunya, 2019. 

Font: Elaboració CREDA-UPC-IRTA en base a dades IDESCAT, MAPA i DACC

Amb relació a altres països de la Unió Europea (UE 27) i analitzant el pes de l’economia blava en el valor afegit total de cada economia, Catalunya ocupa la setena posició europea, amb un 3,2%, per sota de Croàcia, Malta, Xipre, Grècia, Dinamarca i Estònia, i per sobre de Portugal, Espanya o Letònia.

Gràfic 4 Participació de les sectors de l’economia blava en el VAB (%) (2021)

Font: Elaboració CREDA-UPC-IRTA en base a dades IDESCAT, MAPA i DACC

Agraïments: Els autors volen agrair la col·laboració de Cristina Rovira i el seu equip, de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), pel suport en aquest treball.

About Post Author

Martín Alba i Susana Sainz-Trápaga

Martín Alba és economista per la Universitat de Buenos Aires i doctor per la Universitat Politècnica de València. Ha participat en diversos projectes al Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA-UPC-IRTA) i ha impartit docència en diverses universitats espanyoles (UPC, UOC, UAB). Susana Sainz-Trápaga és doctora en Oceanografia por la Universitat de Tòquio. Compta amb una àmplia experiència en recerca i gestió en els àmbits de la pesca i l'economia blava. El 2016 es va incorporar a la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya on va liderar el desenvolupament de l'Estratègia Marítima de Catalunya 2030 i on actualment en coordina el seguiment i implementació.

No et perdis cap publicació

Rebràs un correu setmanal amb les últimes novetats del blog. No enviem correu brossa (però comprova'n la safata)!

Subscriure'm als comentaris
Avisa'm de
guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
Veure tots els comentaris