Quantificació de l’impacte econòmic associat a la creació de la ciutat aeroportuària de l’aeroport de Barcelona

L’Aeroport de Barcelona (Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – El Prat) està sent objecte d’un debat polític, econòmic i ambiental amb relació a la proposta d’AENA d’invertir aproximadament 1.700 milions d’euros (M€), amb l’objectiu de permetre que l’aeroport passi dels 55 milions de passatgers actuals a 72 milions. L’impacte econòmic associat a aquesta inversió s’ha estimat en l’informe de Suriñach et al (2020) i aquí els seus autors ens resumeixen algunes de les principals xifres associades a aquest impacte.

Lectures 528
Temps de lectura5 minuts

Actualment, l’Aeroport de Barcelona (Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – El Prat) està sent objecte d’un debat polític, econòmic i ambiental amb relació a la proposta d’AENA d’invertir aproximadament 1.700 milions d’euros (M€), amb l’objectiu de permetre que l’aeroport passi dels 55 milions de passatgers actuals a 72 milions. Les dues inversions més destacades de la proposta són la construcció d’una terminal satèl·lit i l’ampliació de 500 metres de la tercera pista.

L’impacte econòmic associat a aquesta inversió s’ha estimat en l’informe de Suriñach et al (2020) i al blog de l’Associació Espanyola de Ciència Regional es resumeixen algunes de les principals xifres associades a aquest impacte.

No obstant això, addicionalment a l’impacte econòmic directe, indirecte, induït i catalitzador associat a l’increment d’activitat econòmica a causa del major nombre de passatgers que utilitzen l’aeroport, hi ha un aspecte també de gran interès i al qual no s’ha prestat gaire atenció. Ens referim a les conseqüències associades a la creació d’una Ciutat aeroportuària, que suposa habilitar nous espais a l’aeroport, actualment sense utilitzar, i generar nova activitat econòmica. Les xifres que es presenten en aquesta entrada al blog creiem que justifiquen la realització d’aquesta inversió.

A la figura 1, en violeta, s’assenyalen les 328 hectàrees (ha) que són espais comercialitzables (de les quals, 261 ha són edificables), on es desenvoluparà la Ciutat aeroportuària.

Figura 1. Espais de l’Aeroport JT Barcelona-El Prat

Font: Aena (2020), citat a Suriñach et al (2020).

La inversió total prevista és de 1.264 milions d’euros en total i la durada prevista de l’execució del pla és de vint anys, durant els quals anirien sortint al mercat successius lots immobiliaris. L’objectiu d’Aena és construir la Ciutat aeroportuària, de manera que les empreses que s’hi ubiquin aprofitin tant les sinergies relacionades amb el transport aeri com l’excel·lent accessibilitat de l’aeroport per carretera i ferrocarril. A la taula 1 es presenten els usos a què es destinaran els espais previstos, bàsicament relacionats amb la logística, la indústria aeronàutica i la localització d’oficines.

Taula 1. Superfície total i edificable de les inversions previstes en el Pla mestre

SectorSuperfície total en hectàreesSuperfície edificable en m2
Càrrega i comerç-e75561.821
Parc logístic58288.823
Ciutat aeroportuària i activitat hotelera49592.728
Oficines / Business farms28143.436
Aeronàutica / Indústria 4.051261.936
Total2611.848.744
Font: AENA (2020): Presentació del Pla mestre immobiliari.

Quan es planteja estimar els efectes associats a la creació de la Ciutat aeroportuària, s’han de considerar tant les inversions/obres associades a aquesta creació, com els efectes futurs quan aquesta Ciutat estigui en funcionament. A continuació, es presenten totes dues estimacions.

Amb relació a les inversions de construcció de la Ciutat aeroportuària, es preveu la inversió de 1.264,2 M€, dels quals 173,2 M€ són de condicionament de terrenys i 1.091 M€ per a les empreses adjudicatàries de les parcel·les que s’hi instal·lin per a la realització de les seves activitats pròpies (construcció i adaptació d’edificacions i infraestructures, maquinària, …). La inversió total s’ha de distribuir al llarg de vint anys.

Seguint la metodologia de quantificació d’impacte econòmic abans esmentat, es calcula en primer lloc l’impacte directe, després es calcula l’impacte indirecte (a través de les taules input-output de l’economia catalana de l’any 2014, per calcular l’activitat generada fruit de les relacions intersectorials que existeixen en aquesta economia) i, finalment, es calcula l’impacte induït (és a dir, l’activitat generada per la despesa que realitzaran els treballadors que directament o indirectament deuen el seu lloc de treball a l’activitat generada directament o indirectament). A la taula 2 es presenten els resultats. Aquest impacte és limitat en el temps i està associat a les inversions de construcció/adequació de la Ciutat aeroportuària.

Taula 2. Resum de l’impacte econòmic estimat derivat de les inversions previstes a la Ciutat aeroportuària. Impacte a Catalunya. Impactes estimats acumulats (període de 20 anys)

 FACTURACIÓVABRENDES SALARIALSLLOCS DE TREBALL*
EFECTE DIRECTE1.264 M€478 M€274 M€436
EFECTE TOTAL2.602 M€1138 M€583 M€908
*Mitjana anual de llocs de treball creats o mantinguts
CATALUNYAIVAIRPFISOTOTAL
RECAPTACIÓ FISCAL238,9 M€88,8 M€105,4 M€433,1 M€
Font: Suriñach et al. (2020).

De totes maneres, el major impacte es deriva de l’activitat generada per la Ciutat aeroportuària, un cop estigui en funcionament a ple rendiment. A diferència de l’impacte anterior (taula 2), l’activitat econòmica que es generarà (i que es presenta a la taula 3) és permanent, és a dir, són xifres anuals que s’aniran repetint en el futur mentre aquestes instal·lacions continuïn en funcionament. A la taula 3 es presenta únicament la quantificació de l’impacte en l’any 21 després de l’inici de les obres, atès que se suposa que no serà fins aquest any que se n’aconseguirà el ple funcionament. Com s’ha comentat, se suposa que aquest efecte perduraria anualment en el temps.

Taula 3. Impacte econòmic estimat derivat de la nova activitat generada a la Ciutat aeroportuària. Impactes estimats per a un hipotètic any 21 (any en què se suposa de ple rendiment de la nova activitat), respecte a 2018.

 FACTURACIÓVABRENDES SALARIALSLLOCS DE TREBALL
EFECTE DIRECTE5.193 M€2.753 M€1.188 M€28.378
EFECTE TOTAL8.315 M€4.463 M€1.932 M€51.893
CATALUNYAIVAIRPFISOTOTAL
RECAPTACIÓ FISCAL937,3 M€294,3 M€481 M€1.712,5 M€
Font: Suriñach et al. (2020).

En resum, addicionalment als impactes associats a la mateixa construcció de la Ciutat aeroportuària, i que s’han resumit en la taula 2, es conclou que, tal com es recull a Suriñach et al. (2020), com a conseqüència de la consecució d’aquesta Ciutat, en el supòsit que en l’any 21 ja estigui a ple rendiment, la facturació directa generada en el si de l’Aeroport JT Barcelona-El Prat s’incrementaria en 5.193 M€ (56,1%) respecte de l’impacte estimat en l’any 2018. Així mateix, s’incrementaria la contribució directa al PIB de Catalunya en 2.753 M€ (67,5%) i les rendes salarials directes generades en 1.188 M€ (68,3%). Així mateix, el nombre de llocs de treball creats o mantinguts de manera directa a Catalunya s’incrementaria en 28.378 (un 74,4%).

Si a l’impacte directe, s’hi afegeixen els impactes indirectes i induïts, la facturació global generada a Catalunya fruit de la nova activitat de l’aeroport augmentaria en 8.315 M€ (un 24,7%), ascendint la contribució al PIB de Catalunya en 4.463 M€ (27,2%) i les rendes salarials en 1.932 M€ (26,9%). En el cas del nombre de llocs de treball creats o mantinguts, aquests s’incrementarien en 51.893 (23,8%). Comparant aquestes xifres pel que fa al cost total de la inversió prevista per a la construcció d’aquesta Ciutat aeroportuària (1.264,2 M€), s’observa que l’increment anual d’activitat econòmica que hi hauria a Catalunya a causa de la nova activitat generada supera àmpliament el seu cost econòmic.

Imatge de capçalera sota llicència Creative Commons.

About Post Author

Jordi Suriñach, Esther Vayá i Javier Romaní

Jordi Suriñach Caralt, Doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona (1987). És Director del Laboratori AQR-Lab, i del Departament d’Econometria, Estadística i Economia Aplicada de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, Catedràtic d’Universitat i membre l’Institut de Recerca en Economia Aplicada, Regional i Pública (IREA). Esther Vayá Valcarce, Doctora en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona (1998). Professora Titular d'Universitat del Departament d’Econometria, Estadística i Economia Aplicada de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. Membre del Laboratori AQR-Lab, del Grup de Recerca AQR i de l’Institut IREA de la UB. Javier Romaní Fernández, Doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona (1999), Professor Titular d'Universitat del Departament d'Econometria, Estadística i Economia Aplicada de la UB i membre de Grup de Recerca AQR-IREA, del Laboratori d’economia AQR-Lab i de l’Institut IREA de la UB.

No et perdis cap publicació

Rebràs un correu setmanal amb les últimes novetats del blog. No enviem correu brossa (però comprova'n la safata)!

guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
Veure tots els comentaris