Evasors fiscals de l’amnistia del 2012: xifres per Catalunya

En aquesta entrada es caracteritza els participants en l’amnistia fiscal del 2012 residents a Catalunya. L’article compara les declaracions extemporànies presentades a finals del 2012 amb les presentades durant el període voluntari per tal d’estimar el frau aflorat i entendre com es distribueix per nivells de riquesa. L’anàlisi indica que el patrimoni aflorat oscil·la entre els 10.829 i els 12.400 milions d’euros, xifra que representa el 5,2% i el 6% del PIB català del 2011. De manera notable, les xifres mostren que dins de l’1% de contribuents més rics de l’IP, pràcticament el 45% va fer aflorar patrimoni durant el període de l’amnistia fiscal.

Lectures 445
Temps de lectura8 minuts

El patrimoni localitzat en paradisos fiscals ha tornat a ser un tema mediàtic aquestes setmanes arran de la publicació dels Pandora Papers. Lamentablement, la informació disponible referent al cas és inusual i limitada, i la poca que tenen les administracions tributàries difícilment la fan pública. Això dificulta poder fer l’anàlisi de l’evasió fiscal i conèixer la veritable concentració de la renda i la riquesa. Els escassos estudis existents (Alstadsæter, Johannesen i Zucman, 2019; Guyton et al., 2021) troben que les inspeccions dutes a terme per l’administració tributària no aconsegueixen detectar la riquesa evadida pels grans patrimonis, per la qual cosa són necessàries fonts de dades alternatives.

A Espanya hi ha dues fonts que permetrien caracteritzar, ni que sigui parcialment, el patrimoni localitzat a l’estranger i els tenidors d’aquest patrimoni: l’amnistia fiscal duta a terme el 2012 pel govern espanyol i la Declaració informativa sobre béns i drets situats a l’estranger (model 720) exigida des de l’any 2013 (en relació amb els béns i drets de l’exercici anterior). No obstant això, només se’n coneixen dades agregades que no permeten extreure’n conclusions distribucionals, ja sigui a nivell territorial entre comunitats autònomes o en funció de la riquesa dels declarants.

A la primera part de l’article Detecting Tax Evasion Through Wealth Tax Returns, inclòs a la meva tesi doctoral i escrit en coautoria amb el Daniel Mas Montserrat, caracteritzem els participants en l’amnistia fiscal residents a Catalunya mitjançant les declaracions complementàries i les presentades fora de termini de l’Impost sobre el patrimoni (IP).

Acollir-se a l’amnistia fiscal no implicava només presentar la Declaració tributària especial i fer el pagament corresponent, sinó també regularitzar la situació tributària dels impostos que estiguessin relacionats amb el patrimoni aflorat (és a dir, l’IP i l’impost sobre la renda, entre d’altres). El termini per acollir-se a l’amnistia finalitzava el 30 de novembre de 2012, per la qual cosa calia presentar declaracions extemporànies per als exercicis no prescrits (2008-2011).

Per detectar els potencials participants en l’amnistia residents a Catalunya ens fixem en la data de presentació de les declaracions de l’IP de l’exercici 2011. Gràcies a la col·laboració de l’Agència Tributària de Catalunya, disposem de l’univers de declaracions anonimitzades de l’IP de l’exercici 2011. A diferència de la resta d’anys, hi ha un gruix de declaracions presentades fora de termini, entre novembre i desembre de 2012, període coincident amb el final de l’amnistia fiscal (vegeu la figura 1).

Figura 1: Histograma de les declaracions de l’IP, exercici 2011, per data de presentació

Comparant les declaracions extemporànies presentades a final de 2012 amb les presentades durant el període voluntari (fins al 2 de juliol de 2012) podem estimar el frau aflorat i com es distribueix per nivells de riquesa. A grans trets: 6.728 persones amb residència fiscal a Catalunya van fer aflorar patrimoni durant el període de l’amnistia fiscal. Aquest grup representa el 15% dels declarants de l’IP de l’exercici 2011 a Catalunya. Representa també el 23% de les persones físiques participants a l’amnistia fiscal a tot l’Estat espanyol[1].

En termes de patrimoni aflorat, no és possible obtenir un import exacte perquè un 33,5% de les 6.728 persones identificades com a evasores no van presentar declaració de l’IP durant el període voluntari. Això no vol dir que tot el patrimoni inclòs en l’última declaració presentada estigués ocult, podria ser que el patrimoni localitzat en territori espanyol i identificat per l’administració tributària no superés els límits que obliguen a la presentació de la declaració. Per aquest motiu, en aquests casos es contempla un interval de patrimoni aflorat, considerant com a límit superior tot el patrimoni gravable declarat en la declaració extemporània i com a límit inferior el patrimoni gravable que excedeix els 700.000 € de mínim exempt de l’impost (el patrimoni gravable que queda per sota d’aquest import no tributa)[2].

Tal i com es mostra a la taula 1, el patrimoni aflorat pels declarants de l’IP residents a Catalunya oscil·la entre els 10.829 i els 12.400 milions d’euros. Posant aquestes xifres en perspectiva, veiem que augmenta en un 9-10% la riquesa inicialment declarada a l’IP, que representa entre el 27% i el 31% del patrimoni aflorat amb l’amnistia fiscal a nivell estatal, i que suposa entre el 5,2% i el 6% del PIB català del 2011. En relació amb l’impacte recaptatori, el patrimoni regularitzat va suposar un augment del 39% de la recaptació de l’IP de l’exercici 2011.

Taula 1: Patrimoni aflorat i recaptació de l’IP regularitzada

Pel que fa a la composició de la riquesa aflorada, la gran majoria es correspon amb actius financers —pràcticament el 80%—. Degut als traspassos d’informació de les entitats financeres espanyoles a l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) és raonable concloure que aquests actius aflorats es trobaven localitzats en països amb més opacitat en relació amb els intercanvis d’informació tributària, és a dir, en paradisos fiscals o països de baixa tributació.

Les figures 2 i 3 permeten conèixer com es distribueixen els evasors, i el pes del patrimoni aflorat i el frau produït per nivells de riquesa, respectivament.

Figura 2: Probabilitat de fer aflorar patrimoni durant l’amnistia fiscal per nivells de riquesa

La figura 2 mostra que la probabilitat de ser evasor augmenta notablement amb la riquesa: dins de l’1% de contribuents més rics de l’IP, pràcticament el 45% va fer aflorar patrimoni durant el període de l’amnistia fiscal. El gràfic també mostra que, tot i estar-hi obligats, al voltant d’un 5% de declarants no presentaven la declaració en període voluntari abans de regularitzar la seva situació. Aquesta proporció és manté estable fins als nivells més alts de riquesa.

Aquests resultats van en línia amb els obtinguts amb dades sobre participacions en amnisties fiscals d’altres països com els escandinaus (Alstadsæter, Johannesen i Zucman, 2019), els EUA (Guyton et al., 2021) o Colòmbia (Londoño-Vélez i Ávila-Mahecha, 2021). En tots els casos s’observa una taxa de participació creixent amb la riquesa.

Figura 3: Mitjana per percentils de riquesa del pes del patrimoni aflorat i del frau en l’IP regularitzat

Notes: els percentatges individuals de patrimoni aflorat i de quota de l’IP regularitzada estan calculats respecte del total, és a dir, incloent els imports regularitzats en el denominador. La figura mostra les mitjanes dels percentatges individuals per percentils de riquesa. El patrimoni aflorat dels evasors que inicialment no declaraven l’IP s’ha calculat com la diferència entre la base imposable declarada en la declaració extemporània i el mínim exempt de 700.000 euros. Les àrees que envolten les mitjanes indiquen intervals de confiança del 95%.

Si ens fixem en els evasors que declaraven parcialment l’IP, el gràfic esquerre de la figura 3 mostra que la proporció de patrimoni aflorat augmenta també amb el nivell de riquesa: els declarants amb menys riquesa tenien ocult, de mitjana, el 8% del seu patrimoni, mentre que l’1% de declarants més rics n’ocultaven, de mitjana, el 25%. En canvi, tot i observar-se aquesta tendència creixent, el pes de la quota regularitzada és manté constant al llarg de la distribució, al voltant del 60%. Aquest fet s’explica per l’existència d’un límit que opera sobre la quota de l’IP. El percentatge del 60% indica el grau de frau existent abans del procés de regularització, és a dir, aquests declarants deixaven de pagar més de la meitat del que els corresponia.

Com era d’esperar, el pes del patrimoni aflorat és superior en el cas dels evasors que no declaraven l’IP inicialment, i arriba a representar gairebé el 80%, de mitjana, per l’1% més ric (gràfic dret de la figura 3). En aquest cas, en no existir declaració en període voluntari, la quota regularitzada és del 100%.

Aquests resultats pot ser que no siguin extrapolables a aquells evasors més arriscats que van decidir no acollir-se a l’amnistia fiscal i sobre els quals no disposem d’informació, però sí que serveixen per tenir un punt de partida. L’evasió de capitals és un fenomen altament concentrat en els grans patrimonis que perjudica la progressivitat del sistema fiscal i danya l’equitat i la justícia tributàries. D’altra banda, els estudis existents mostren que els esforços individuals de les administracions són insuficients per fer front a aquest problema global; l’ús massiu de la informació i la cooperació són imprescindibles.   

Referències

Alstadsæter, Annette; Johannesen, Niels; Zucman, Gabriel. 2019. Tax Evasion and Inequality. American Economic Review, 109 (6): 2073-2103.

Guyton, John; Langetieg, Patrick; Reck, Daniel; Risch, Max; Zucman, Gabriel. 2021. Tax Evasion at the Top of the Income Distribution: Theory and Evidence, working paper.

Londoño-Vélez, Juliana, and Ávila-Mahecha, Javier. 2021. Enforcing Wealth Taxes in the Developing World: Quasi-experimental Evidence from Colombia. American Economic Review: Insights, 3 (2): 131-48.

Mas-Montserrat, Mariona. 2020. Essays on Wealth Taxation, Avoidance and Evasion among the Rich”, Universitat de Barcelona.


[1] Nota de premsa del 23 de gener del 2013 del Ministeri d’Hisenda.

[2] El patrimoni gravable fa referència a la totalitat de béns i drets subjectes a l’impost, nets dels deutes deduïbles, excloent-ne els que n’estan exempts. És a dir, es correspon amb la base imposable. Quan el patrimoni gravable, o base imposable, no supera el mínim exempt, no caldria presentar la declaració de l’IP, com a norma general.

About Post Author

Mariona Mas Montserrat

Mariona Mas Montserrat. Doctora en Economia per la Universitat de Barcelona (2020). Durant els estudis de doctorat ha fet estades de recerca a l'institut alemany ZEW (Mannheim) i a l'Office of Tax Policy Research de la University of Michigan. Actualment és tècnica superior al Departament d'Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya. Les seves àrees d'especialització són l'economia de la imposició i l'avaluació de polítiques públiques.

No et perdis cap publicació

Rebràs un correu setmanal amb les últimes novetats del blog. No enviem correu brossa (però comprova'n la safata)!

guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
Veure tots els comentaris