L’índex socioeconòmic territorial de Catalunya

L’Idescat ha elaborat l’índex socioeconòmic territorial (IST): un índex sintètic per petites àrees (agrupacions censals) que resumeix en un únic valor diverses característiques socioeconòmiques de la població. L’índex IST revela l’existència d’importants diferències socioeconòmiques, no només entre municipis, sinó també dins dels municipis. Les administracions públiques poden utilitzar l’índex com a eina auxiliar en la planificació i la gestió, i també identificar les àrees geogràfiques que requereixen més recursos. També és una font útil per a la recerca.

L’índex socioeconòmic territorial (IST) és un índex sintètic per petites àrees que resumeix en un únic valor diverses característiques socioeconòmiques de la població. L’índex concentra la informació de situació laboral, nivell educatiu, immigració i renda de totes les persones que resideixen en cada unitat territorial, a partir de sis indicadors sectorials. Tota la informació de l’IST és accessible al web de l’Idescat.

L’objectiu de l’IST és oferir informació precisa de les diferències socioeconòmiques territorials existents no només entre els municipis sinó també a l’interior dels municipis. Amb aquest objectiu s’ha establert una divisió de Catalunya en 853 agrupacions censals, d’acord amb criteris socioeconòmics. Les agrupacions censals són unes unitats territorials de grandària poblacional homogènia (entre 5.000 i 20.000 habitants, i 9.000 habitants de mitjana), de les quals 713 són inframunicipals (barris de 105 municipis grans i mitjans), 26 són municipals (municipis de 10.000 a 12.000 habitants) i 114 són supramunicipals (agregacions de municipis de grandària petita). Vegeu les agrupacions censals a: Idescat. Codis territorials i d’entitats. Agrupacions censals

L’índex socioeconòmic territorial, un producte derivat de l’explotació de registres administratius

L’Idescat té l’objectiu de potenciar l’estadística basada en l’explotació de la informació dels arxius i registres administratius i en aquest sentit elabora un sistema integrat de registres estadístics. En aquest sistema, el Registre estadístic de població (REP) conté les variables estadístiques bàsiques de la població resident a Catalunya: sexe, edat, nacionalitat, lloc de naixement, nivell d’estudis assolit i lloc de residència. L’enllaç del REP amb el Registre estadístic de territori (RET), que conté les adreces georeferenciades de totes les unitats estadístiques, permet generar indicadors per a qualsevol agregació territorial.

S’ha definit l’índex socioeconòmic territorial a partir de tres dimensions admeses habitualment com a definitòries de la situació socioeconòmica: la situació laboral, el nivell educatiu i la renda. S’ha inclòs també la immigració, que en el cas de Catalunya tradicionalment té un important pes sociodemogràfic, està molt relacionada amb el nivell socioeconòmic i presenta importants diferències territorials. Com a resultat de l’anàlisi de components principals s’han seleccionat sis indicadors:

  • Població ocupada: Percentatge de població de 20 a 64 anys d’alta a la Seguretat Social.
  • Treballadors de baixa qualificació: Percentatge de població d’alta a la Seguretat Social que cotitza al grup 10, peons.
  • Població amb estudis baixos: Percentatge de població de 20 o més anys que és analfabeta o té com a molt estudis de primària.
  • Població jove sense estudis postobligatoris:  Percentatge de població de 20 a 34 anys que té com a màxim la primera etapa d’educació secundària o similar.
  • Estrangers de països de renda baixa o mitjana: Percentatge de població de nacionalitat d’un país de renda baixa o mitjana, segons la classificació del Banc Mundial.
  • Renda mitjana per persona: Renda mitjana neta per persona percebuda durant l’any anterior, en euros.

Per als indicadors de situació laboral, la font utilitzada han estat els fitxers d’afiliacions i comptes de cotització de la Seguretat Social de la Tresoreria General de la Seguretat Social. En relació amb els indicadors de nivell d’estudis i d’immigració la font utilitzada ha estat el Registre estadístic de població (REP). Pel que fa a la renda la font utilitzada ha estat l’Atles de distribució de renda de les llars (ADRH) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), elaborat a partir de fonts tributàries.

Mètrica de l’IST

Els indicadors a partir dels quals es defineix l’IST estan originalment en unitats i escales diferents. La renda mitjana s’expressa en euros i els altres cinc indicadors en percentatge. Per poder combinar-los numèricament, els indicadors s’han estandarditzat, convertint-los en variables de mitjana 0 i variància 1. L’IST s’ha definit a partir dels pesos de la matriu de components principals.

Per facilitar la comprensió dels valors de l’índex, s’ha aplicat una transformació a l’IST original per convertir-lo a una escala on Catalunya té el valor 100. L’IST i els sis indicadors sectorials es difonen com a índex Catalunya=100.

A més dels indicadors estandarditzats, també es difonen els indicadors en la seva mètrica original. La difusió dels resultats es completa amb el valor dels indicadors i de l’IST en decils.

Mapes interactius: el nivell socioeconòmic del territori en un clic

Per primera vegada l’Idescat ha publicat mapes interactius d’elaboració pròpia per visualitzar els resultats de l’IST. Permet proporcionar una adreça, un carrer o un municipi per situar-se al mapa, clicar sobre una unitat territorial i visualitzar la informació de l’indicador representat (valor i posició de l’element en l’histograma, sèrie temporal, valors d’altres indicadors relacionats) i la informació de la variable seleccionada: histograma, principals estadístics (mitjana, quartils, desviació típica, valors atípics), amb la descripció i la font de la variable. En la imatge següent es poden veure les diferents funcionalitats per obtenir la informació desitjada.

Principals resultats: forts contrastos socioeconòmics a l’interior dels municipis de més de 50.000 habitants En primer lloc, es pot apreciar un patró territorial amb major nivell socioeconòmic a l’est i el litoral i menor nivell a l’oest i l’interior. En segon lloc, s’observa que les agrupacions censals amb nivell socioeconòmic molt baix es localitzen en el nivell inframunicipal, generalment a l’àmbit urbà. S’ha constatat que les diferències socioeconòmiques són més grans quan es mesuren a nivell de petites àrees, i que a nivell de municipis i comarques els contrastos socioeconòmics queden parcialment emmascarats.

La disponibilitat de dades inframunicipals permet quantificar el nivell socioeconòmic dels barris i aportar informació sobre la segregació territorial. En els 23 municipis de més de 50.000 habitants hi viuen 4 milions de persones, més de la meitat de la població de Catalunya, que s’han distribuït en un total de 475 agrupacions censals. Barcelona és el municipi amb contrastos més grans entre agrupacions censals. L’any 2018, el nivell socioeconòmic més baix es troba a Barcelona 3 (la Riereta) i el més alt a Barcelona 78 (les Tres Torres). El segueix Badalona, amb contrast entre Badalona 9 (Sant Roc Oest – sector Plaça de Camarón de la Isla) i Badalona 1 (Centre). En tercer lloc Girona, amb diferències entre Girona 2 (la Font de la Pólvora – Vila-roja) i Girona 7 (Montjuïc).

Sabadell, Terrassa i Mataró són altres municipis amb importants contrastos socioeconòmics al seu interior. Els valors extrems es localitzen, respectivament, a les agrupacions censals de Sabadell 7 (Can Puiggener) i Sabadell 3 (Centre, Museu d’Art-Imperial); Terrassa 6 (Ca n’Anglada) i Terrassa 3 (Centre – Estació del Nord), i Mataró 7 (Rocafonda) i Mataró 2 (Eixample – districte censal 1).

Per àmbits territorials,l’àmbit metropolità es configura com el de major nivell socioeconòmic: en cada una de les cinc comarques que componen aquest territori, les agrupacions censals més freqüents són les que presenten un nivell socioeconòmic alt i mitjà alt de l’IST. En l’altre extrem, les Terres de l’Ebre tenen la majoria de les agrupacions censals al nivell baix o mitjà baix de l’IST, i no té cap agrupació censal en els nivells mitjà alt o alt, fet que determina que aquest territori sigui en conjunt el de nivell socioeconòmic més baix de Catalunya. El Camp de Tarragona, les Comarques Centrals, l’Alt Pirineu i Arani el Penedèstenen la majoria de les agrupacions censals en els nivells socioeconòmics intermedis de l’IST, mitjà baix i mitjà alt. Les Comarques Gironines i Ponent es caracteritzen per tenir la majoria de les agrupacions censals en els nivells socioeconòmics baix i mitjà baix de l’IST.

Conclusions

L’índex IST revela l’existència d’importants diferències socioeconòmiques, no només entre municipis, sinó també dins dels municipis. L’índex IST permet identificar les àrees petites amb una situació socioeconòmica més desafavorida. Les administracions públiques poden utilitzar l’índex com a eina auxiliar en la planificació i la gestió, i també identificar les àrees geogràfiques que requereixen més recursos. També és una font útil per a la recerca. Els investigadors poden utilitzar l’índex com a variable auxiliar per als seus models i analitzar la relació amb variables com la salut. Vegeu l’anàlisi, la metodologia i els resultats en aquesta publicació.

No et perdis cap publicació

Rebràs un correu setmanal amb les últimes novetats del blog. No enviem correu brossa (però comprova'n la safata)!

Mireia Farré, Cristina Rovira i Josep Anton Sánchez

Mireia Farré, Cristina Rovira i Josep Anton Sánchez

Mireia Farré és economista per la Universitat Autònoma de Barcelona i demògrafa per la Universitat Catòlica de Lovaina, és responsable de l’Àrea de Població i Territori dins de la Sub-direcció General de Producció i Coordinació de l’Idescat i membre de consell editorial de la revista Índice. Cristina Rovira és economista per la Universitat de Barcelona, és sub-directora general de Producció i Coordinació de l’Idescat. També, és membre del comitè de gestió de la revista internacional SORT i de la Societat catalana d’estadística. Josep Anton Sánchez és Matemàtic per la Universitat de Barcelona i estadístic responsable de projectes de l'Idescat. També és membre de la Societat catalana d'estadística.
guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
Veure tots els comentaris