El rol de l’acció comunitària local per reduir la delinqüència urbana

Cinta d'escena del crim

Analitzem el desplegament d’una política de salut comunitària a la ciutat de Barcelona per il·lustrar que les iniciatives que reforcen els llaços comunitaris en barris desafavorits d’una gran ciutat poden tenir èxit en la reducció de les taxes de delinqüència, especialment per als delictes que no són impulsats per un incentiu purament monetari.

Lectures 228
Temps de lectura6 minuts

Fa 50 anys que l’enfocament predominant en les polítiques de seguretat pública arreu del món és l’enfocament de mà dura (conegut en anglès com a tough-on-crime). Aquestes polítiques es caracteritzen, entre d’altres aspectes, per una lluita contra la delinqüència basada en l’enfortiment dels recursos policials, codis penals estrictes i condemnes dures. En aquest sentit hi ha una evidència empírica àmplia que demostra el valor dissuasiu de l’acció policial i el sistema de justícia penal (per exemple, Becker, 1968; Di Tella i Schargrodsky, 2004; Machin, Marie i Vujic, 2011; Draca et al., 2011, o Bindler i Hjalmarsson 2021). Tot i així, les contribucions a la literatura també han demostrat que, en determinades circumstàncies, les mesures de mà dura no condueixen a reduccions en les taxes de criminalitat, i que en alguns casos aquestes polítiques poden ser cares, inefectives o, fins i tot, discriminatòries (vegeu Lynch, 1997; Kovandzic et al., 2004; Evans i Owens, 2007, o Arora 2018).

En aquest sentit, i com a alternativa als mètodes policials tradicionals, estudis previs suggereixen que les intervencions basades en la comunitat i el teixit social poden tenir un paper important per reduir les taxes de delinqüència, especialment en entorns urbans. Aquests enfocaments, anomenats de caire tou (soft, en anglès), són d’especial importància en zones desfavorides, on les intervencions socials són molt necessàries i la presència policial pot arribar a ser disruptiva (Geller et al., 2014; Brayne, 2014).

Al nostre article recent, accessible en format Open Access aquí, argumentem que les iniciatives que reforcen els llaços comunitaris en barris desfavorits d’una gran ciutat poden tenir èxit en la reducció de les taxes de delinqüència, especialment per als delictes que no són impulsats per un incentiu purament monetari. Per tal d’il·lustrar aquesta anàlisi, analitzem el desplegament d’una política de salut comunitària a la ciutat de Barcelona. El programa Barcelona Salut als Barris (BSaB) té com a objectiu millorar els resultats de salut i reduir les desigualtats als barris més desfavorits de la ciutat mitjançant iniciatives de base comunitària i d’empoderament dels ciutadans. Així mateix, i tal com suggereix la literatura sociològica i econòmica, aquest tipus d’intervenció pública també pot tenir impacte sobre altres aspectes que afecten el benestar dels ciutadans, com ara les taxes de delinqüència, que és el que analitzem en el nostre article.

Les novetats de la nostra investigació resideixen en diversos factors. En primer lloc, el desplegament de la política pública ens proporciona una variació exògena en els impulsors dels llaços comunitaris a un nivell geogràfic molt desagregat, cosa que ens permet determinar els vincles causals entre les variables d’interès. En segon lloc, utilitzem una base de dades geocodificada i molt detallada que inclou dades sobre víctimes registrades, delinqüents i tipus de delictes. Aquestes característiques de les dades augmenten la precisió de la nostra anàlisi. Finalment, aquest treball contribueix a la recerca duta a terme en entorns on els residents són heterogenis quant a característiques econòmiques i demogràfiques.

Per a l’estimació de l’efecte causal de BSaB sobre el crim seguim un enfocament de diferències en diferències. Les unitats de tractament (12 barris) són aquelles que es varen beneficiar de BSaB entre 2008 i 2014, mentre que les unitats de control (37 barris) són aquelles on no es va implementar BSaB però que tenen característiques sociodemogràfiques similars. En concret, són tots aquells barris la renda dels quals es troba per sota del 90% de la mitjana de la ciutat. Realitzem la nostra anàlisi a nivell de barri i mes. Quant a les dades, provenen dels registres administratius dels Mossos d’Esquadra, de l’Ajuntament de Barcelona i del Consorci Sanitari de Barcelona.

Figura 1 – Barris amb implementació del programa BSaB (2008-2014)

Nota: Els barris acolorits en blau són barris amb un ingrés mitjà per sota del 90% de la mitjana de la ciutat. Els barris que, a més, estan ratllats són els barris on es va implementar la política pública entre el 2008 i el 2014.

Els resultats que obtenim indiquen una reducció significativa en les taxes de delinqüència als barris de Barcelona on es va implementar la política de BSaB. En comparació amb els barris de control, trobem que en els barris on es va aplicar el pla BSaB es redueixen significativament els delictes íntims (violència familiar, de gènere i sexual). Les estimacions indiquen que aquesta reducció és del 25% respecte de la mitjana. Aquest efecte té lloc dos mesos després de la implementació de la política i desapareix ràpidament. També trobem una disminució dels delictes relacionats amb les drogues, efecte que es produeix a mitjà termini (un any després). Pel que fa a les persones involucrades, s’observa una reducció significativa a les taxes de delinqüència dels més joves (18-35 anys).

Figura 2 – Efecte de BSaB en les taxes de criminalitat relacionada amb drogues (esquerra) i amb delictes íntims (dreta)

Nota: Aquest gràfic informa dels resultats obtinguts de dur a terme un exercici tipus event-study per al període 2008-2014, per a delictes de drogues i íntims. La unitat d’observació és barri-mes. Les unitats de tractament són aquelles en què es va implementar la política BSaB, mentre que aquelles en què no es va aplicar però eren elegibles, són unitats de control. El moment del tractament difereix entre les unitats. Els intervals de confiança es basen en errors estàndard de Driscoll i Kraay (1998).

Així doncs, l’evidència que trobem en el nostre estudi suggereix que la implementació de BSaB va comportar una reducció de la delinqüència als barris beneficiaris. A més, l’evidència suggereix que aquesta reducció del crim es relaciona amb comunitats locals més unides i cohesionades. En concret, argumentem que la política pública de BSaB va implicar l’enfortiment dels llaços comunitaris als barris. Aquest reforç, juntament amb la implicació de les associacions locals en aquest procés, creiem que és la clau dels resultats trobats. En aquest sentit, observem un augment en el nombre d’associacions locals per capita als barris on es va implementar BSaB. A més, descartem que els mecanismes subjacents als resultats observats siguin millores en la salut (física o mental) o en les taxes d’ocupació (o reducció de l’atur) registrada al barri com a conseqüència de la política pública analitzada (que també podrien tenir un impacte de reducció sobre la delinqüència registrada al barri). Aquests resultats del programa en indicadors de salut dels residents coincideixen amb avaluacions dutes a terme per l’Agència de Salut Pública de Barcelona i altres investigacions (Palència et al., 2018).

Figura 3 – Potencials mecanismes de l’impacte de BSaB sobre la criminalitat local

Així, malgrat que el crim no és un dels objectius específics de la política pública que analitzem, hi està indirectament vinculat, ja que reflecteix disparitats locals. Per això, entenem que la política ha tingut èxit en la consecució d’un dels seus objectius principals. Així mateix, creiem que la nostra investigació proporciona evidència a favor de polítiques no tradicionals de prevenció de delictes: les polítiques tradicionals contra el crim no són les úniques que funcionen i nous mitjans per reduir l’activitat criminal als barris desfavorits poden ser efectius. A més, les nostres troballes es poden interpretar des d’un punt de vista de l’eficiència en la gestió pública, almenys pel que fa al cost per part del sector públic. BSaB va tenir un cost anual de 500.000 euros el 2015. Aquesta xifra suposa un cost de 5.000 euros per activitat anual, 70 euros per participant actiu i 2 euros per participant potencial. Per tant, la política també evidencia punts positius des d’una perspectiva del cost-efectivitat. Tot i que construir lligams comunitaris és més desafiant que implementar una política de lluita contra la delinqüència de tall més tradicional, aquest tipus de polítiques alternatives poden funcionar millor en diversos contextos. Una millor comprensió de les interaccions entre la cohesió social i les polítiques públiques és essencial per reduir els patrons d’activitat delictiva induïts per la manca d’integració d’algunes subpoblacions de ciutadans, que afronten condicions socials i econòmiques problemàtiques.

About Post Author

Magdalena Domínguez & Daniel Montolio

https://sites.google.com/view/magdalena-dominguez https://sites.google.com/site/danielmontolio2/

No et perdis cap publicació

Rebràs un correu setmanal amb les últimes novetats del blog. No enviem correu brossa (però comprova'n la safata)!

guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
Veure tots els comentaris