Quan pensem en les indústries culturals i creatives (ICC) molt sovint els referents dels indrets on podem trobar aquestes activitats acostumen a ser grans ciutats com ara París, Londres o Barcelona, on el dinamisme econòmic i la concentració d’una oferta cultural de tota mena són evidents. Malgrat aquesta percepció, les ICC no són exclusives de les grans àrees urbanes, sinó que també juguen un paper fonamental en el desenvolupament econòmic i la creació d’ocupació en municipis petits i mitjans i en zones situades fora de les grans àrees metropolitanes. Això contrasta amb el fet que si ens fixem en la literatura acadèmica que analitza el paper jugat per aquests sectors, en la gran majoria de casos se centra en el que succeeix a les grans ciutats, tot obviant que les ICC també existeixen a les perifèries urbanes i rurals i que, fins i tot, molts municipis petits basen les seves estratègies de creixement en aquest sector.
En aquest sentit, un article recent publicat per Lina Maddah i Josep-Maria Arauzo-Carod a la revista Regional Studies (Cultural and creative industries and employment growth in urban and rural Catalonia) mostra com aquest sector juga un paper rellevant en la creació d’ocupació als municipis catalans, i això ho fa a tota mena de municipis i no només als grans, on tradicionalment s’ha estudiat el rol que juguen les ICC, la qual cosa converteix aquest sector en un factor clau per a l’equilibri territorial de Catalunya.
Figura 1: Especialització en ICC
Per tal de facilitar la comprensió d’unes dinàmiques territorials sovint heterogènies, l’article classifica les ICC en tres grans grups: les activitats orientades a la producció (com ara l’artesania, la joieria i la impressió), els serveis enfocats a les empreses (com ara el disseny i l’arquitectura), i els serveis enfocats als consumidors (com ara el teatre, la música i les arts visuals). Val a dir que la distribució espacial d’aquests tres grups no segueix un patró uniforme: mentre que les activitats de serveis per al consumidor tenen més pes a les grans ciutats i les zones turístiques, les activitats de producció i els serveis empresarials tenen una presència més notable (en termes relatius) en municipis mitjans i petits, especialment en zones interiors. En concret, els resultats d’aquest article mostren com la presència d’empreses culturals i creatives en municipis petits i mitjans té un efecte positiu en l’ocupació, especialment en sectors relacionats amb la producció i els serveis al consumidor. Això demostra que, lluny de ser activitats limitades als grans nuclis urbans, les ICC també poden esdevenir un motor de desenvolupament local en entorns menys densos.
Al marge d’aquesta capacitat d’incidir sobre el teixit econòmic local, en molts casos les ICC han jugat (i juguen) un paper clau per fixar la població en petites localitats i evitar processos de despoblació, molt habituals en entorns rurals. És evident que les ICC no són una panacea per al creixement ni un antídot contra el despoblament rural, però sí que poden fer una contribució significativa a l’activitat econòmica local. En concret, aquesta diversificació territorial és clau per entendre per què les ICC són tan rellevants en determinats indrets, ja que en alguns municipis rurals, per exemple, les activitats culturals han esdevingut una estratègia de dinamització econòmica i han creat llocs de treball on altres sectors industrials tradicionals han perdut pes i és altament improbable que el recuperin en un futur.
Els beneficis de les ICC en municipis petits, però, van més enllà de la generació de riquesa i d’ocupació, ja que aquestes activitats fomenten la innovació, faciliten l’acumulació de capital humà, prestigien el territori, milloren la qualitat de vida dels ciutadans i contribueixen a preservar el patrimoni cultural, tant el material com l’immaterial. A més a més, les ICC tenen una gran capacitat per generar sinergies amb altres sectors clau com ara el turisme.
Els resultats d’aquest article suggereixen que les polítiques públiques de promoció de les ICC haurien d’anar més enllà de les àrees metropolitanes i incloure també els municipis petits. En aquest sentit, es poden plantejar iniciatives com ara com la creació de xarxes de col·laboració entre municipis, el suport a espais de cotreball creatius o el foment de la digitalització, aspectes que poden ser clau per consolidar un teixit productiu diversificat, descentralitzat i resilient. En qualsevol cas, cal tenir en compte que fora dels grans nuclis urbans les empreses del sector s’enfronten a reptes importants, producte d’una sovint inadequada dotació d’infraestructures i serveis adreçats a la producció, de manera que les polítiques de suport a les ICC a les zones perifèriques han de preveure també totes aquestes dimensions, les quals són fonamentals per a la competitivitat de les empreses del sector. En síntesi, el suport institucional, combinat amb la col·laboració entre empreses creatives i altres sectors econòmics, pot ser determinant per maximitzar l’impacte positiu de les ICC al marge dels centres tradicionals.
Catalunya ja és un referent en molts sectors de les ICC, sobretot en l’àmbit museístic, editorial, audiovisual i de creació digital, però per poder optimitzar el potencial del conjunt de sectors culturals i creatius del país cal anar més enllà de Barcelona i la seva àrea metropolitana, i afavorir el teixit cultural empresarial a la resta del país, a fi de transitar cap a un teixit econòmic descentralitzat territorialment i sostenible socialment i econòmicament.
La imatge de capçalera pertany Macrovector de Freepik.
