A Catalunya ja fa molts anys que es permet escollir escola, tot i que la Caterina Casalmiglia ens explica que dir-ne escollir és agosarat. Sovint, el que domina en l’elecció és que hi ha opcions que cal evitar com sigui. L’entrada ens explica el sistema que s’utilitza a Catalunya (acceptació immediata) i com s’hauria de reformar per tal d’evitar que el component estratègic faciliti la segregació de l’alumnat.
Contractes de zero hores, més o menys que 0?
Llengua i mercat laboral a Catalunya
La penalización por hijo en España
Les sancions a Rússia: A mig camí entre la feblesa del 2014 i la determinació fèrria
En aquesta entrada, Carles Fivaller ens fa 5 cèntims sobre les sancions a Rússia arran de la seva invasió a Ucraïna. Ens detalla les sancions que s’estan aplicant i suggereix que aquestes, si bé faran mal a Rússia, estan majoritàriament dissenyades per deixar que Rússia segueixi venent petroli i gas natural a la resta del món, i per tant, no li fan mal allà on és més vulnerable.
Fer-se adults amb l’hidrogen
La crema de combustibles fòssils com a forma principal de subministrament d’energia no és sostenible, ni tan sols en el curt termini, perquè es basa en un recurs finit i té un impacte clar i devastador en el medi ambient i en la salut de les persones. D’altra banda, fomentar un sistema energètic basat en recursos renovables és una aposta arriscada si abans no es resolen dos grans problemes com són l’emmagatzematge d’electricitat i l’electrificació de sectors amb gran consum energètic. Són dos reptes majúsculs que a dia d’avui no tenen ni una solució clara ni una solució única. Potser la conversió d’electricitat renovable en un combustible sintètic emmagatzemable i transportable, com podria ser l’hidrogen generat per l’electròlisi de l’aigua, és l’única solució integral al problema actual de l’energia. Catalunya (i Espanya) tenen condicions per ser protagonistes de la revolució de l’hidrogen si esdevenen líders del desenvolupament de les tecnologies de producció, transport i ús d’aquest combustible renovable.
Quina és la síndrome catalana? Renda, preferències fiscals i suport a la independència
L’independentisme va créixer de manera important a Catalunya des de l’any 2010. Les causes d’aquest realineament polític profund a la societat catalana no estan clares. Alguns autors proposen explicacions de caire econòmic. Una de les que han tingut més ressò és la de Thomas Piketty quan parla de la síndrome catalana, que explica el creixement de l’independentisme com un efecte de l’egoisme fiscal dels rics catalans, que volen escapar de les transferències interregionals. En aquest article repasso l’argument amb nova evidència, basada en dades provinents de les declaracions de renda. També poso a prova alguns dels mecanismes. Els resultats indiquen que una part substancial de la correlació entre renda i independentisme s’explica per factors no econòmics. A més, la relació no és lineal, i en el decil superior s’inverteix. Finalment, no observem les diferències esperades en preferències fiscals entre independentistes i no independentistes.
Viure més anys amb una salut en declivi: els factors que determinen la despesa sanitària
L’envelliment és un dels grans reptes del països desenvolupats. Avui la Laia Maynou ens parla sobre els factors que determinen la despesa sanitària a Catalunya de la gent major de 55 anys. Els resultats identifiquen les multimorbiditats com a un dels principals factors que contribueixen a augmentar la despesa sanitària a Catalunya.
