Els darrers anys, l’experimentació s’ha convertit en un pilar de l’elaboració de polítiques públiques arreu del món. Provant una política en un grup de tractament (però no en un grup de control) escollit aleatòriament podem entendre si la política tindrà els resultats esperats i decidir si és bona idea implementar-la a gran escala (per exemple, aquí). El premi Nobel d’Economia d’aquest any 2021 ha estat precisament concedit a uns pioners d’aquesta filosofia: Joshua D. Angrist, David Card i Guido Imbens.
Per aquest motiu, podria semblar una bona idea que el Govern hagi decidit crear una oficina per fer un pla pilot amb l’objectiu d’avaluar els efectes d’implementar una Renda Bàsica Universal. La Renda Bàsica Universal (RBU) ha guanyat popularitat en els darrers anys com a esquema d’assegurança social per fer front a una societat tecnològicament canviant i com a aposta per un nou model de societat basat en la llibertat republicana.
En aquest apunt, però, exposo una sèrie de motius pels quals un pla pilot no serà gaire útil per entendre i extrapolar els efectes que tindria una Renda Bàsica Universal (RBU) a Catalunya. Aquests motius i l’existència d’alternatives suggereixen que els diners destinats a aquest pla pilot tindrien un retorn social més elevat si es destinessin a altres polítiques socials.
El primer motiu és que una RBU demana una modificació enorme de l’estat del benestar i del sistema d’impostos. Els receptors de la Renda Bàsica Pilot viuran en un entorn en què tots els ciutadans i el sistema seguiran funcionant sense assumir els costos d’implantació d’una RBU, que ronden el 17% del PIB (costos nets, vegeu aquí, aquí o aquí), i per tant gaudint dels mateixos serveis públics i dels mateixos impostos. Això és problemàtic, perquè vol dir que el pilot no capturarà molts dels efectes que tindria implementar la RBU a la pràctica, derivats de la modificació de l’estat del benestar necessària per finançar-la. L’efecte total d’implementar la RBU serà la suma dels efectes detectats pel pla pilot i dels efectes que tindria el nou model d’impostos i de serveis públics. La magnitud d’aquests efectes indetectables pel pla pilot és previsiblement molt significativa, a causa de la magnitud dels canvis pressupostaris que demana una RBU (que equivalen a triplicar els ingressos actuals per IRPF o deixar de gastar una quantitat equivalent). Això qüestiona seriosament el valor informatiu dels resultats del pla.
El segon motiu és que gran part dels efectes transformadors de la RBU es deuen a un canvi en la perspectiva de vida i d’ingressos dels ciutadans a mitjà o llarg termini. Aquesta nova perspectiva té el potencial d’afectar les decisions de consum, d’estalvi o de participació laboral (quin sou i per quina feina i quantes hores estem disposats a treballar) dels ciutadans per millorar el seu benestar. Formar part d’un pla pilot experimental amb data de caducitat fa que la perspectiva de vida dels receptors de la renda bàsica no canviï gaire i això minimitza la probabilitat de detectar canvis substancials en l’estil de vida dels ciutadans. Per tant, un pla pilot difícilment pot captar els efectes d’implementar una RBU de forma creïble a mitjà o llarg termini. De nou, això en qüestiona el valor informatiu.
Aquests problemes són importants, però a més, existeix una alternativa viable que permet entendre els efectes d’una renda bàsica no universal a mitjà o llarg termini millor que un pla pilot. Es tracta d’estudiar el comportament dels guanyadors de loteria, analitzant les seves decisions d’estalvi i de treball, entre d’altres, abans i després de guanyar el premi, comparant-les amb ciutadans amb trajectòries vitals similars, però dissortats. Guanyar una loteria és un experiment natural equivalent a disposar d’una Renda Bàsica per a tota la vida amb certesa, amb l’única diferència que es percep tot l’import inicialment, en lloc de mensualment o anual.
L’experiment natural dels guanyadors de loteria, igual que el pla pilot, té l’inconvenient que els seus receptors viuran en un entorn on tot segueix funcionant sense assumir els costos que suposa una RBU. Però si s’aconsegueix accedir a les dades adequades, per exemple en col·laboració amb l’Idescat i amb Hisenda, l’experiment pot ser més informatiu. Per exemple, estudiar els guanyadors de loteria de les darreres dècades permetria entendre immediatament els efectes d’una renda bàsica creïble a mitjà termini. A més, estudiar els guanyadors de loteria té un cost més baix (quasi gratuït, si es faciliten aquestes dades a investigadors universitaris), perquè l’experiment ja s’ha fet i ha estat finançat pel conjunt de jugadors de la rifa en qüestió. Alguns exemples de casos d’estudi i més discussió sobre aquesta idea es poden trobar aquí (Bèlgica), aquí (Estats Units) i aquí.
En conclusió, els avantatges d’aquesta alternativa fan que valgui la pena explorar-la abans de realitzar un pla pilot. Si es tracta de preveure què passaria si s’implementés una RBU, un pla pilot és poc efectiu i aquests recursos molt possiblement tindrien un retorn social més elevat si es redirigissin a altres polítiques socials o a plans pilot de polítiques públiques amb resultats més extrapolables.
La imatge de la capçalera està subjecta a llicència Creative Commons.
