Els efectes de la reducció de la protecció de l’ocupació són diversos. L’entrada d’avui se centra en l’impacte de les reformes laborals de 2010 i 2012 sobre els costos laborals i l’ocupació de les empreses i permet intuir quin serà l’efecte de la reforma laboral aprovada recentment.
Mesurar l’impacte social i mediambiental de la renovació del parc d’edificis
d’habitatges urbans. Utopia o realitat?
A la UE els habitatges consumeixen el 40% de tota l’energia i generen el 36% de totes les emissions comunitàries de diòxid de carboni.
A Espanya hi ha un parc d’uns 24 milions d’habitatges, el 83% dels quals té més de 40 anys i el 50% han estat construïts abans del 1980. A Catalunya la situació no és gaire millor: el 60% del total d’edificis d’habitatges es varen construir abans del 1979.
En aquest article s’dentifiquen diverses metodologies que poden utilitzar-se per calcular l’impacte social i mediambiental de la rehabilitació d’edificis,
El compte de fluxos i la productivitat material de Catalunya
Els autors presenten el compte de fluxos de materials de Catalunya. Aquest compte, elaborat a Catalunya per l’Idescat, és essencial per poder facilitar els indicadors necessaris per al seguiment de l’Agenda 2030. El projecte suposa la primera aproximació d’una entitat territorial subestatal al càlcul del compte de fluxos materials, limitat, sistemàticament, pels dèficits d’informació en comerç interregional.
El Pla Pilot, instrument per a avançar en la implantació d’una Renda Bàsica Universal
Un pla pilot és la millor manera d’avaluar el potencial d’implantar una renda bàsica universal a Catalunya? La incondicionalitat, individualitat, universalitat, estabilitat i periodicitat d’una RBU, així com els efectes més enllà dels individus beneficiaris, fan que els autors defensin que és la millor alternativa disponible.
Immigració i escola: una reflexió sobre l’enllaç de registres administratius i estadístiques de població
Les dades provinents de registres administratius, pràctica creixent i que hauria de créixer encara més, ens permet abordar preguntes que fins ara no es podien respondre, o no es podien respondre amb el detall necessari. Aquesta entrada n’és un exemple. Els autors poden analitzar el rendiment educatiu de la població en edat escolar immigrant, descomposant-la entre aquells que són nouvinguts i els descendents d’immigrants. Poder fer-ho és important per mesurar desigualtats i dissenyar polítiques adequades com a resposta.
Les contradiccions de qui fa el so i balla, arran de les insuficiències de la sanitat i de les reformes fiscals pendents
Aquesta entrada tracta dos temes relacionats. Primer, la insuficiència financera de la sanitat catalana, amb l’aspiració de més recursos sense modificar els anivellaments implícits en el finançament autonòmic vigent i defugint tota mena d’ingrés extrafiscal (copagaments). Segon, els aspectes relatius a la dificultat d’articular una veritable reforma tributària en què es financi millor la despesa pública o es redueixi el dèficit i el deute, i a la vegada s’abaixin els impostos, a la vista de les reaccions generades pel darrer Llibre Blanc per a la reforma tributària.
De llengua pròpia a llengua natural
La presència del català en l’activitat transmissora dels economistes depèn de la disponibilitat de prou material de base en llengua catalana i de l’ús d’aquest material per part de professors, periodistes, tertulians, etc. L’existència d’un estoc important de materials de qualitat pot estimular-ne la utilització. Per a l’autor, de lluny, el més prometedor fora promoure la producció de materials audiovisuals de tota mena. Divulgatius, certament, però també, i principalment, el tipus de material que avui dia precisen els bons processos formatius, ja siguin inicials, de continuïtat, de reciclatge, per a molts joves o per a la gent gran.
Llums i ombres de la nova reforma laboral
Des d’Espai 08 fem un repàs a les modificacions i mancances més significatives de la nova reforma laboral. Tot i que esperem efectes positius en termes de temporalitat i salaris en ocupacions, també es consolida la precarització mitjançant subcontractacions i la retallada de les indemnitzacions per acomiadament. El recurs al pacte social i no a la mobilització sindical al carrer és una de les explicacions del limitat impacte d’aquesta nova llei
Fiscalitat per al segle XXI
La crisi financera de 2008 posà de manifest la necessitat d’adaptar els principis fiscals internacionals per evitar la utilització abusiva d’estructures i oportunitats fiscals, i fer front als reptes d’una economia digital i de serveis. Així, el G20 i l’OCDE han proposat i elaborat propostes que haurien de definir el marc per a la fiscalitat del segle XXI. Aquestes mesures globals poden beneficiar Catalunya en la mesura que dificulten la competència fiscal que altres demarcacions apliquen.
