La taxa d’atur és l’indicador oficial que mesura el percentatge de persones desocupades respecte de la població activa total i reflecteix el nivell de desocupació d’una economia. A Catalunya la taxa d’atur s’estima amb la informació que s’obté de l’Enquesta de població activa (EPA), que és l’operació estadística harmonitzada i comparable a escala europea i internacional. L’EPA segueix la definició de l’Organització Internacional del Treball (OIT), que considera com a persona desocupada aquella que no treballa, està disponible per a treballar i cerca feina de manera activa.
Per a obtenir una imatge més completa de la infrautilització de la força de treball alguns organismes elaboren mesures alternatives a la taxa d’atur amb definicions més àmplies que incorporen altres situacions de desocupació o properes a la desocupació. Per exemple, el Bureau of Labor Statistics (BLS) dels EUA publica sis indicadors d’infrautilització de la força de treball. A continuació s’estimen mesures alternatives a la taxa d’atur per a Catalunya fent servir les microdades de l’EPA i seguint la metodologia de Felgueroso (2014), que adapta els indicadors del BLS1.
La taxa d’atur convencional és la U3. La taxa U4 afegeix les persones que volen treballar i no cerquen feina perquè estan desanimades, ja que creuen que no en trobaran, o les persones inactives afectades per mesures de regulació d’ocupació2. La taxa U5 afegeix les persones que volen treballar però no busquen feina per raons diferents de les anteriors. La taxa U6 afegeix les persones que treballen a temps parcial perquè no troben una feina a jornada completa, l’anomenada parcialitat involuntària. En aquest últim cas es comptabilitzen persones que treballen, si bé ho fan de manera parcial respecte de la seva capacitat i voluntat. L’ideal seria poder tenir en compte només la part de jornada que els ocupats parcials involuntaris no estan treballant. Els increments derivats d’U4 (persones desanimades i afectades per mesures de regulació) i d’U5 (que no cerquen feina per altres raons) tenen un pes relativament petit. L’increment derivat d’U6 (persones ocupades a temps parcial involuntari) és més rellevant.
A Catalunya, en els anys previs a la crisi financera del 2008 la taxa d’atur (U3) va arribar a mínims d’entre el 6,5-6,9%, mentre que la taxa U6 se situava al 10-10,9%. Amb la crisi, la població desocupada va augmentar i la taxa d’atur va passar del 16,2% el 2009 fins al 23,1% el 2013. De manera similar, la taxa U6 va créixer del 21% el 2009 al 31,1% el 2013. En aquells anys l’increment en la taxa U6 derivat del treball parcial involuntari no va ser gaire significatiu, ja que molta gent va perdre la feina a temps parcial involuntari i va passar a formar part de les persones desocupades. El 2013, l’any en què es va registrar la taxa d’atur màxima (23,1%), la taxa U4 va ser del 24%, la taxa U5 del 24,9% i la taxa U6 del 31,1%. Segons la taxa U6, gairebé una de cada tres persones estaven infrautilitzant la seva capacitat de treball, de manera parcial o total.
A partir del 2014 la taxa d’atur descendeix de manera gradual, fins a l’11% el 2019, i la taxa U6 fins al 17,8%. A diferència dels anys de crisi financera, en aquest període la importància del treball a temps parcial involuntari augmenta, de manera que una proporció més alta de l’ocupació creada era en la forma de temps parcial involuntari. Alguns treballs com el del Banc d’Espanya (2017) apunten que l’augment del pes d’aquesta mena de subocupació durant el període de recuperació podria estar relacionat amb els canvis tecnològics i alguns canvis legals en la regulació del temps parcial (durant els anys 2012 i 2013), que van afavorir la flexibilització en les hores complementàries. Si el 2013 dues de cada deu persones incloses a la taxa U6 hi estava per treballar a temps parcial involuntari, el 2019 hi són tres de cada deu. Cal destacar que la parcialitat involuntària afecta més a dones que a homes (NCE, 2019), cosa que suggereix la necessitat d’una anàlisi amb perspectiva de gènere per a abordar-la.
Amb la pandèmia de la COVID-19, el 2020 la taxa d’atur ha tornat a créixer (fins al 13,9% el 4t trimestre del 2020), si bé s’ha reduït els dos primers trimestres del 2021, i se situa al 12,6% en mitjana semestral, la mateixa taxa que el 2020 en mitjana anual. A la primera meitat del 2021 la taxa U4 és del 13,5%, la taxa U5 del 15,2% i la taxa U6 se situa en el 18,2%. Amb la crisi sanitària es torna a observar una reducció de les persones ocupades a temps parcial involuntari i, a diferència de la crisi anterior, un augment significatiu de les persones afectades per expedients de regulació d’ocupació i les persones que no cerquen feina per altres raons diferents a les dels desanimats. Probablement el confinament i les restriccions de mobilitat han dificultat la cerca activa de feina a moltes persones, i han estat classificades com a inactives. Les persones inactives en ERTO no han estat comptabilitzades, i la seva inclusió faria augmentar les taxes d’infrautilització del treball, sobretot en el 2n trimestre del 2020 (Fedea, 2021).
La definició de nous indicadors per a recollir els nivells de desocupació o d’infrautilització de la força de treball és clau per a obtenir una imatge més realista del mercat de treball. A la vegada, ha de permetre incorporar a l’anàlisi canvis estructurals, com ara les noves formes de treball que impliquen relacions laborals més intermitents i precàries. El seguiment del conjunt d’indicadors és necessari per a una avaluació de la situació econòmica que permeti un disseny de les polítiques públiques millor.
1 Segarra (2017) va realitzar un exercici similar per a les diferents comunitats autònomes espanyoles.
2 Fins al 1r trimestre del 2020 les persones afectades per mesures de regulació d’ocupació es consideraven ocupades quan la suspensió del lloc de treball era inferior a tres mesos o continuaven rebent com a mínim el 50% del seu salari. A partir del 2n trimestre del 2020 les persones afectades per mesures de regulació d’ocupació es consideren ocupades quan existeix la garantia de reincorporació al lloc de treball. En el cas dels ERTO, segons l’INE, la garantia de reincorporació s’entén efectiva amb els Reials Decrets Llei successius que han regulat l’ús dels ERTO durant la pandèmia.
La imatge de capçalera és de gpointstudio, i està subjecta a les condicions de freepik.
