El canvi climàtic ja és una realitat palpable. Durant les últimes dues dècades, hem observat, cada vegada amb més claredat, com el clima a Catalunya ha anat canviant. Ha deixat de ser una predicció futura i quasi apocalíptica d’uns científics que afirmaven que si no abandonàvem l’ús dels combustibles fòssils experimentaríem canvis irreversibles en els nostres estils de vida. Hem anat veient com, molt més ràpid del que esperàvem, aquelles prediccions s’estan complint.
Aquest estiu del 2026 hem viscut temperatures rècord. Hem enllaçat, gairebé sense treva, una onada de calor rere una altra, des del maig fins al setembre. Hem tingut un primer tast del que podrien ser els megaincendis o incendis de sisena generació, seguits d’uns episodis de tempestes torrencials força extrems el mes d’octubre. De mica en mica, els confinaments climàtics per fenòmens extrems s’estan convertint en habituals. Entre el 2021 i el 2024 vam patir una de les pitjors sequeres d’aquest segle, i el Govern de la Generalitat va haver d’aplicar restriccions al subministrament d’aigua per a determinades activitats.
El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) considera la conca mediterrània un dels punts més crítics del planeta. És una regió on els canvis es poden fer més evidents que en altres indrets. A través dels seus coneguts informes d’avaluació ha establert un consens ampli sobre els impactes que podem esperar. Una conclusió clara és que, arreu del planeta, els fenòmens meteorològics extrems seran cada vegada més freqüents i més intensos. Sempre hi ha hagut onades de calor i sequeres, però no amb la intensitat i la freqüència que estem veient ara, i que veurem en el futur.
El canvi climàtic, i les seves causes i conseqüències, s’estudien des de diversos angles i disciplines. Des de l’economia analitzem, entre d’altres, els costos i els impactes econòmics tant dels fenòmens extrems com dels canvis més graduals. Una altra línia d’estudi important són les mesures i les polítiques que caldria aplicar per fer-hi front i reduir-ne els impactes.
Recentment hem analitzat les conseqüències econòmiques a llarg termini que tindrien per a l’àrea metropolitana de Barcelona (AMB) les sequeres que podria patir al llarg del segle XXI, segons diferents escenaris climàtics considerats per l’IPCC. En concret, hem estimat els costos econòmics acumulats de les restriccions d’aigua provocades per la sequera durant el període 2016-2099. Per fer-ho, hem utilitzat un model input-output alimentat per sis projeccions hidroclimàtiques diferents.
En situacions de sequera el Govern de la Generalitat, a través de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), pot restringir l’ús de l’aigua, tal com preveu el Pla especial de sequera (PES). El Pla estableix tres fases: alerta, excepcionalitat i emergència. S’entra en cada fase en funció de la situació dels embassaments del sistema Ter-Llobregat, que abasteixen la major part de l’àrea metropolitana; quan cauen per sota de determinats llindars, s’activen progressivament les restriccions. Com més s’aprofundeix en la sequera, més sectors es veuen afectats i amb retallades més estrictes.
Aquestes restriccions no afecten igual tots els usos. El més castigat és l’agricultura, amb retallades del reg del 40 % en l’excepcionalitat i del 80 % en l’emergència. La indústria pot haver de reduir el consum fins a un 25 %, i l’abastament a la població pot baixar fins a 200 litres per habitant i dia. Menys aigua vol dir menys producció, i aquest és el canal que analitzem a l’estudi.
Els resultats mostren que, en tots els escenaris, hi ha sequera en més de la meitat dels mesos simulats. No parlem, doncs, d’un episodi excepcional que arriba un cop cada molts anys. Parlem d’una situació que es repeteix i que acaba sent gairebé estructural. Les pèrdues acumulades fins a final de segle, sense aplicar cap descompte, se situen entre 52.000 i 61.000 milions d’euros. I el que més pesa no són els episodis extrems aïllats, sinó la repetició de restriccions, any rere any.
Aquestes pèrdues es reparteixen al llarg de més de vuitanta anys. Per expressar-les en valor actual, és a dir, en el que valen avui, s’ha d’utilitzar una taxa de descompte. Amb una taxa de l’1 %, les pèrdues de PIB oscil·len entre 33.200 i 41.400 milions d’euros. Amb una taxa del 5 %, que dona molt menys pes al futur, baixen entre 8.400 i 16.900 milions. Aquesta tria no és només tècnica, també mostra la importància que donem a les generacions futures. Per fer-nos una idea del que suposa, segons dades de la Cambra de Comerç de Barcelona, el PIB a l’AMB l’any 2025 va ser d’uns 171.000 milions d’euros. Les pèrdues acumulades equivalen a un terç d’aquesta xifra. Uns 650 milions d’euros perduts cada any fins a final de segle, només per la falta d’aigua en determinats sectors.
Un altre resultat sorprenent és on es concentren les pèrdues. L’agricultura és el sector que depèn més directament de l’aigua. Tot i així, són els serveis els que acaben pagant la factura més gran. El comerç, el transport i l’hostaleria acumulen aproximadament la meitat de les pèrdues totals. La raó és estructural: l’agricultura representa una part petita del PIB metropolità, mentre que el sector serveis és el motor econòmic de Barcelona. Una restricció moderada sobre una base econòmica molt gran genera més pèrdues absolutes que una restricció grossa sobre un sector petit. És un efecte de volum, no d’intensitat.
L’estudi s’emmarca en el projecte europeu ICARIA (Innovative climate-resilient pathways for adaptive and sustainable development), finançat per Horizon Europe, que analitza els riscos climàtics en diverses ciutats mediterrànies. Les projeccions hidrològiques que alimenten el model econòmic les va elaborar l’equip de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) en el marc d’aquest projecte.
Els resultats d’aquest estudi no haurien de llegir-se com una predicció inevitable, sinó com un avís amb xifres. Sabem el que pot costar no fer res. La pregunta que queda oberta és quant costaria evitar-ho: quines polítiques climàtiques, quines infraestructures, quines polítiques d’estalvi i quina gestió de la demanda permetrien reduir aquestes pèrdues de manera significativa. El canvi climàtic ja no és un problema del futur i les decisions que prenem avui encara poden reduir el cost que pagarem.
La imatge de capçalera pertany a flickr
