La crisi sanitària de la covid-19 i la subseqüent crisi econòmica ha colpejat fortament el mercat laboral català. Una part important de les persones ocupades en sectors essencials es van veure en situacions d’ERTO (parcial o total) i d’altres, en menor proporció, a l’atur. Davant d’aquesta situació moltes empreses catalanes s’han vist abocades al tancament o a reinventar el seu model de negoci, oferint altres tipus de productes o serveis. Per altra banda, persones que s’han vist en situació d’atur o d’ERTO i amb males perspectives per al seu sector han començat a formar-se per reciclar coneixements i poder tenir més opcions laborals.
Aquest context de crisi mostra la necessitat de dissenyar i implantar polítiques de reactivació de l’economia local catalana i polítiques actives d’ocupació per contrarestar els efectes negatius de la covid-19 i poder construir un futur sostenible. En aquest sentit, cal, no només innovar quant a les polítiques aplicades, sinó també fer una mirada enrere per veure quines han funcionat aquests últims anys i aplicar-les al context actual per tal de millorar la situació de les persones en atur. En aquest context, l’apunt presenta l’avaluació d’un programa d’ocupació innovador impulsat pel Servei de Mercat de Treball de la Diputació de Barcelona entre el 2015 i el 2020 anomenat Programa d’Ocupació a la Indústria Local (POIL).
Des de l’any 2015 i fins al 2020, l’objectiu principal del programa ha estat fomentar projectes que promoguin la competitivitat de la indústria local i el desenvolupament competencial i la retenció de talent de les persones en situació d’atur. Per això, el programa pretén fomentar la col·laboració publicoprivada entre els diferents agents que operen en un mateix territori i en un sector industrial amb perspectives de creixement.
L’equip encarregat de dissenyar el POIL va apostar per un disseny innovador de política activa d’ocupació, que no se centra tan sols en la formació de la població aturada en el sector de la indústria, sinó també en el desenvolupament econòmic local, donant entrada a tots els agents del territori. Aquesta estratègia de disseny consisteix en dues parts rellevants: en primer lloc, en el diagnòstic de les necessitats de les empreses i de les persones en situació d’atur, i en segon lloc, el disseny dels projectes, per satisfer les necessitats detectades en el territori.
El programa busca afavorir la contractació de certs col·lectius, com ara les persones aturades de llarga durada, la gent de més de 45 anys, el jovent i les dones. Les persones participants realitzen itineraris personalitzats de millora de l’ocupabilitat que, combinant formació i treball, se centren en l’adquisició de les competències específiques requerides per les empreses del sector en el territori. D’aquesta manera, el POIL fa un pas més enllà en el típic disseny d’un itinerari comú a totes les persones participants, i el personalitza a les necessitats del territori, empreses i participants en el context de la indústria. En tot el procés de cada un dels projectes, des del disseny de l’itinerari fins a la formació i les pràctiques en empreses es veuen involucrats diferents agents de l’economia local públics i privats.
Els ens locals presenten els seus projectes de polítiques actives d’ocupació (PAO) en el sector industrial local, i proposen un projecte de formació i ocupació on hi estan involucrats diferents agents del territori (entitats públiques locals, privades i empreses locals). En cas de complir amb els requisits mínims, l’entitat local rep una subvenció en concurrència competitiva per dur a terme el seu projecte en el territori durant el temps acordat.
Un cop finalitzades les dues primeres convocatòries, els autors d’aquest apunt en vam realitzar una avaluació, que consistia a comparar les dades de les persones participants en el programa amb un grup de control construït mitjançant les dades de la Muestra Continua de Vidas Laborales. Així, es va buscar dins d’aquesta base de dades persones que tinguessin les mateixes característiques sociodemogràfiques —sexe, edat, sector econòmic o llargada de l’atur, entre d’altres— que les persones participants però que no haguessin format part del programa. Un cop emparellada cada persona participant (tractament) amb les persones més similars a ella (control), es va aplicar la tècnica de diferències en diferències, que consisteix a comparar els tractaments i els controls abans i després de la participació al programa. Així, qualsevol efecte que es trobi en les persones participants és garantit que està causat per la política i no per altres factors.
Els resultats principals de l’avaluació mostren com la probabilitat de tenir feina s’incrementa entre els sis i els nou mesos després d’haver finalitzat l’itinerari de formació i treball en el programa comparat amb les persones aturades que no hi han participat. Aquest diferencial entre participants i no participants és de 7-8 punts percentuals per a la primera convocatòria i entre 9-12 punts per a la segona. Més enllà de l’efecte mitjà global, vam calcular també els impactes heterogenis de determinats col·lectius. Així doncs, en totes dues convocatòries les dones es veuen més beneficiades de participar en el programa OIL, especialment es destaca un fort impacte en la segona. Pel que fa a les persones de més de 45 anys, un altre dels col·lectius preferents, es veuen beneficiades de forma considerable, mentre que les menors de 35 anys tan sols es veuen beneficiades en la primera convocatòria. Si es mira l’efecte heterogeni en funció de la durada a l’atur, el programa té efectes moderats en la primera convocatòria per a les persones aturades de curta i llarga durada, mentre que té un paper molt important entre les de curta durada en la segona convocatòria. Finalment, es va realitzar una petita anàlisi cost-benefici, el resultat de la qual indica que per cada 1.000 euros invertits en el programa, les persones participants obtenen aproximadament uns 75€ mensuals addicionals de salari, que corresponen al 30% del total dels costos del programa.
Aquests resultats posen en evidència el potencial de polítiques com el POIL per activar la indústria, la innovació i l’economia catalana en general. Com s’ha dit anteriorment, una de les claus és sortir-se de la idea dels itineraris de formació sense lligam amb les necessitats del territori gràcies a la col·laboració publicoprivada i la implicació de tots els agents locals. En un moment com l’actual, en què la crisi sanitària ha afectat de manera desigual el territori i els diferents sectors econòmics, programes pensats a gran escala però implementats a petita escala seran extremadament necessaris.
Imatge de la capçalera de rawpixel.com
