Cost de la vida, risc de pobresa i polítiques públiques

Conèixer la distribució territorial del cost de la vida, a nivell regional, per àrees urbanes i ciutats, és molt rellevant, tant per a l’anàlisi d’aquestes dades de forma directa, com per l’efecte que tenen en el càlcul d’indicadors que afecten el disseny i l’avaluació de les polítiques públiques. Aquest és el cas del càlcul del PIB o la renda de les llars per capita, o del nombre de persones que, en un territori, estan en una situació de risc de pobresa.

És ben conegut que els indicadors estadístics condicionen de forma rellevant les polítiques públiques. La taxa d’atur, l’evolució de la inflació o la dinàmica del PIB, per exemple, poden afectar tant al disseny com a l’avaluació, respectivament, de la política laboral, la política monetària o la política fiscal. A Europa, des de fa més d’una dècada, hi ha un indicador que ha ocupat un paper central en les polítiques socials: el risc de pobresa. La taxa de risc de pobresa és el percentatge de llars que, en una economia, no arriba al 60% de la mediana de la renda per unitat de consum. Aquesta situació suposa la identificació de persones i llars afectades per situacions de privació material i d’exclusió social.

Recentment s’ha publicat, per primera vegada al nostre país, un estudi sobre el cost de la vida a les comunitats autònomes, les ciutats i les àrees urbanes, amb el càlcul de l’efecte que aquest cost de la vida té sobre les llars en situació de risc de pobresa. Aquest estudi és una recerca independent desenvolupada per un grup d’economistes de Catalunya, i publicada com a document de treball de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. Els autors són Àlex Costa (Ajuntament de Barcelona), Vittorio Galletto (IERMB), Jaume Garcia (UPF), Josep Lluís Raymond (UAB) i Daniel Sánchez-Serra (OCDE). L’estudi no recull les opinions de les organitzacions esmentades, sinó que és responsabilitat exclusiva dels autors. Aquesta nota presenta alguns dels principals resultats de l’estudi, els detalls metodològics del qual es poden consultar al document de referència.

El cost de la vida a les comunitats autònomes, àrees urbanes i ciutats

Al gràfic 1 es poden veure els resultats del cost de la vida per comunitat autònoma. No cal insistir en la rellevància d’aquests resultats: Catalunya és la segona economia regional amb un cost de la vida més alt. La diferència de preus entre la nostra economia i, per exemple, la d’Extremadura és de més de 20 punts percentuals. 

Gràfic 1: Cost de la vida de les comunitats autònomes (CAs), 2017

En relació al cost de la vida de les àrees urbanes (que a l’estudi són les àrees metropolitanes establertes per l’Oficina Estadística d’Europa (Eurostat), els resultats posen de manifest alguns trets característics.

Tal com mostra el gràfic 2, es constata que de forma sistemàtica els preus a la ciutat central són superiors als de l’àrea urbana, i els de l’àrea urbana són superiors als de la comunitat autònoma. Tanmateix, la magnitud d’aquest diferencial és força variable. La magnitud del diferencial pot tenir relació amb la dimensió de la CA, però també obeeix a altres factors, com reflecteix la dada singular de Castella-La Manxa i la seva capital, Toledo. Els resultats quantitatius, amb dades també per a les corones de les àrees urbanes, es troben al document de treball original. 

Gràfic 2: Cost de la vida a les CAs, les àrees urbanes i les ciutats centrals, 2017

En el cas de Catalunya, l’estadística europea identifica sis àrees urbanes: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, més les àrees de Manresa i Reus. Les dades del cost de la vida desagregant entre l’àrea urbana i la ciutat central es troben al gràfic 3. 

Es poden apreciar diferents aspectes en aquests resultats. En primer lloc, que només les ciutats de Barcelona i Girona estan per sobre del cost de la vida del conjunt de Catalunya. En segon lloc, només l’àrea urbana de Barcelona queda per sobre del cost de la vida de Catalunya. Finalment, la comparativa entre el cost de la vida a la ciutat i a l’àrea urbana mostra un diferencial important de major cost de la vida a Barcelona, i un diferencial positiu, menor, en el cas de Girona. Per a les resta de àrees urbanes, el nivell de preus és bastant similar a la ciutat i al conjunt de l’àrea urbana. Manresa és l´únic cas on el cost de la vida de la ciutat és menor que a l’àrea urbana.

Gràfic 3: Cost de la vida a Catalunya, àrees urbanes i ciutats centrals, 2017

El risc de pobresa corregit pel cost de la vida 

La importància de considerar el cost de la vida en el territori apunta en diferents direccions. En primer lloc, és important directament per a l’anàlisi de la distribució territorial del cost de la vida. Aquí possiblement les dades més interessants es troben en el nivell més baix de la desagregació territorial: les diferències entre les àrees urbanes i la resta del territori, i les diferències a l’interior de cada àrea urbana, entre els preus de la ciutat central i la seva corona.

Hi ha un segon àmbit d’aplicació del cost de la vida que, justament, va ser el motiu que va motivar el projecte d’estimació dels diferencials de cost de la vida entre països del Banc Mundial, l’OCDE i Eurostat: la seva aplicació per comparar, de forma més realista, els valors del PIB o de la renda familiar disponible per capita (RFDpc) de les diferents economies. En el document de treball esmentat es presenten els valors de renda per capita de les CAs abans i després de considerar les diferències en el cost de la vida. Novament es constata la rellevància d’aquesta correcció en el nostre cas: la RFDpc de Catalunya passa d’estar un 17% per sobre de la mitjana de l’Estat a estar només un 8,6% per sobre. En termes de rànquing, Catalunya passa de ser la tercera en RFDpc a ser la sisena en el conjunt de l’Estat.

Hi ha una tercera aplicació que potser sigui, des del punt de vista de les polítiques públiques, la més rellevant: l’aplicació del cost de la vida en el càlcul del risc de pobresa. Unes poques dades mostren el perquè d’aquesta rellevància. Segons l’estadística oficial de l’INE, a Espanya una llar que no arriba a tenir 9.009 euros per unitat de consum està en risc de pobresa (2018). A Catalunya un 13,9% de llars no arriben a aquesta xifra. Ara bé, com s’ha vist en el gràfic 1, el cost de la vida a Catalunya és un 7,6% superior al d’Espanya. Per tant, comprar el que es pot comprar a Espanya amb 9.009€ a Catalunya implica una despesa pràcticament de 9.700€. Aplicant aquest llindar més realista (que garanteix una mateixa capacitat adquisitiva per comprar la mateixa quantitat de béns i serveis), el nombre de llars en risc de pobresa a Catalunya passa a ser d’un 15,8%. 

Aquest augment de dos punts percentuals contrasta amb les reduccions del risc de pobresa a d’altres CAs, com és el cas de Múrcia o Extremadura, on considerar el cost de la vida baixa el risc de pobresa en deu punts percentuals. Aquests resultats corresponen a les columnes 1 i 2 de la taula adjunta.

Una alternativa per resoldre el problema de l’heterogeneïtat territorial en el càlcul del risc de pobresa ha estat fer els càlculs amb llindars regionals, és a dir, calcular un llindar específic per a cada CA, tenint en compte el valor de les mitjanes per unitat de consum de la distribució de la renda de cada territori. A la taula adjunta es poden veure a la columna 3 els resultats d’aquesta tercera opció. 

Davant d’aquestes alternatives de càlcul resulta natural demanar-se quin és el procediment més correcte. Al nostre entendre es pot argumentar que tant la segona com la tercera opcions són més correctes que la primera, és a dir, la derivada d’un llindar únic sense correcció pel cost de la vida. L’opció d’aplicar un llindar diferent per a cada CA és correcta, ja que fa servir la definició europea de risc de pobresa per a l’economia territorial. Aquesta és l’opció adoptada, per exemple, per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

Taula 1: Tres càlculs del risc de pobresa a les CAs, 2018

Cal reconèixer, tanmateix, que l’aplicació d’un llindar diferent per a cada CA no garanteix que el nivell de vida considerat a cadascuna sigui el mateix. És a dir, s’aplica una mateixa definició de risc de pobresa, que és en realitat una mesura de desigualtat, però això no implica que la cistella de béns i serveis a la qual han d’accedir les llars en qualsevol de les CAs sigui la mateixa.

El fet de no garantir una mateixa cistella comuna al llarg del territori no és un problema per a les polítiques públiques de cada una de les CAs. Es pot recordar que l’estadística oficial catalana es desenvolupa en funció de l’interès de la Generalitat de Catalunya i, per tant, la definició europea de risc de pobresa amb les dades pròpies de Catalunya és l’opció lògicament prioritària.

Des de la perspectiva de les polítiques estatals, en canvi, resulta natural que es formuli el requeriment d’accedir a una cistella comuna de béns i serveis. Ara bé, la qüestió és: el llindar únic en euros garanteix l’accés a una mateixa cistella de béns i serveis? La resposta és evidentment negativa, justament pel diferencial de cost de la vida. Per aquest motiu, l’accés a una cistella comuna implica tenir en compte el cost de la vida i, per tant, corregir el llindar únic amb una quantitat proporcional a l’efecte del cost de la vida. 

La consideració del cost de la vida té implicacions rellevants en el disseny de les polítiques públiques. Té un impacte important en la distribució territorial de situacions de pobresa, mostra unes diferències de preus en el territori que poden condicionar les polítiques vinculades a l’accés a l’habitatge i, també, last but not least, especialment si es parla de polítiques de l’Estat, pot apuntar a indicadors, rellevants i realistes, que caldria considerar en un nou sistema de finançament autonòmic. 

Alex Costa

Alex Costa

Actualment treballa al Departament d’Anàlisi de l’Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament de Barcelona. Professor titular d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona (en excedència). Va treballar a l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) com a Cap d’Àrea i Subdirector d’Estadístiques Econòmiques. També va treballar a l’INE com a assessor del president d’aquest organisme, i també com a Director de Coordinació i Planificació. Professor del Màster de Polítiques Públiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra. Des de 2020 és president de l’Associació Catalana de Ciència Regional.
guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
Veure tots els comentaris